Arxiu de l'Autor: Ferran Escoda

Periodista

Tot bon catalanista…

Diàlegs peripatètics  ( I )   Ferran Escoda   Tot bon catalanista, tot bon “separatista” (què lletjos que són els adjectius conjunturals), tot bon catalanista, dic, hauria de tenir un…

lluis permanyer

Lluís Permanyer

Lluís Permanyer, periodista, escriptor, cronista de Barcelona —cronista “no oficial”, com ell puntualitza— neix a Barcelona el 1939. Llicenciat en Dret —confessa que no li interessava gaire la carrera— ben…

salvador-giner

Salvador Giner

Salvador Giner va néixer a Barcelona, l’any 1934. És catedràtic de Sociologia de la Universitat de Barcelona, i és considerat un dels impulsors del desenvolupament d’aquesta especialitat a Catalunya. Va…

La utilitat del bastó

Gairebé no goso ni plantejar-me la bondat o la maldat de la tecnologia i les xarxes de comunicació que se’n deriven, em sembla un fenomen tan inevitable com qualsevol catàstrofe…

Xavier Amorós

Xavier Amorós

Aquest reusenc nascut el 1923, escriptor, polític i botiguer, és un home cívic i actiu, amant de la terra i de les persones que l’habiten. Ara es publica la seva…

Post Frank (ismes)

Ha estat fastiguejadora la cantarella dels qui han reclamat la quota castellana en la representació catalana de la passada fira del llibre de Frankfurt, dels qui han recriminat amb to…

Bicis inconfessables

La redacció d’Espai de Llibertat ha tingut accés a les actes d’una desconeguda associació ciclista, un lobby del qual no en coneixem les intencions últimes, però que pretén introduir-se en…

Mitjans de comunicació, entre la pressa i l’oblit

Si no fos per la pressa, aquest article que ara llegiu no hi fóra, si no fos per les empentes urgents de la pressa, no sortiria a l’hora ni aquest…

Pàtria o futbol

L’esport mai no ha estat un joc: la humanitat hi ha abocat tota classe de sentiments extraparlamentaris, projeccions íntimes i sublimacions nacionals. I això ha estat així des que el…

Lampistes (i paletes)

Contra tot pronòstic escriuré quatre ratlles en lloança d’una professió poc estimada pel comú de la societat: els lampistes. Aquest torsimany domèstic, massa sovint menystingut però sempre desitjat, reclamat sobretot…