Els espais joves a debat

La qüestió dels equipaments per a joves és un tema que ha generat al llarg del temps molta controvèrsia. Existeixen dificultats de diagnòstic que dificulten una visió clara del tema tot i que en els darrers temps s’han fet molts avenços. Al punt que en el debat polític queden sense contestar preguntes tan òbvies com aquesta: tenen els i les joves suficients espais al seu abast per realitzar activitats?

Avui es torna a parlar molt de millorar la democràcia. Què té a veure l’exercici de la democràcia amb els espais per a joves? A primer cop d’ull poden pensar que ben poca cosa, sobretot si entenem per democràcia el que en general s’ha entès tradicionalment: anar a votar. L’aprofundiment de la democràcia és un element essencial en una societat, sense participació no existeix democràcia. No volem fer aquí una reflexió profunda sobre la participació democràtica, però sí establir un esquema que interpreti correctament la voluntat que hi ha darrere la preocupació sobre els espais dels i les joves. Quasi sempre que es parla de democràcia i del seu grau de qualitat, es fa en les nits electorals: baix nivell de participació, molt baix grau d’afiliació política, baix grau de participació de les persones joves en les eleccions, etc. Hi ha molt poca reflexió sobre la participació política, sobre les seves raons i causes. Tot i que també en els darrers temps s’ha impulsat el debat vers la participació juvenil.

En un règim democràtic la cosa pública es considera que és de tota la ciutadania i en un règim absolut la cosa pública es considera que és dels representants polítics. Existeix molt poca consciència social i política sobre els drets i sobretot sobre els deures. Existeix la possibilitat que en democràcia la ciutadania no hi participi? És clar, però també s’ha de saber que si massa gent deixa de participar en els afers col·lectius, la democràcia es pot ensorrar.

Per tant, la participació té a veure amb el grau de ciutadania, de la mentalitat col·lectiva que fa que la ciutadania senti l’espai públic –les places, els carrers, les institucions, la societat– com a propis. Si no és així, el remei és més ciutadania, més democràcia, més democratització del poder. Un alt índex d’associacionisme el considerem un bon indicador de ciutadania activa, de democràcia. Els poders públics han de fer el possible per tal que aquells que volen exercir la ciutadania ho facin. I en aquest debat, en aquesta millora de l’exercici de la llibertat, hi ha un prerequisit bàsic: els espais per als i les joves.

Si volem que les persones joves siguin participatives, és a dir que exerceixin la seva ciutadania activament, cal que comptin amb mitjans per fer-ho. I dins aquests mitjans potser l’element més tangible i quantificable són els locals de les associacions juvenils i els equipaments juvenils. Els espais per als i les joves són un element central que possibilita la participació i, per tant, permeten l’expressió pràctica d’una ciutadania activa.

Tot i que des de l’OPJ s’havia treballat amb anterioritat a partir de l’edició de dos recursos diferents en aquest àmbit:

Des d’altres institucions també s’han realitzat línies de treball en aquest àmbit, per exemple, des de la Generalitat de Catalunya es va editar en el marc de Guies Breus de participació ciutadana una genèrica (no específica per a equipaments juvenils) Guia per a la gestió col·laborativa d’espais i equipaments públics (2015) i des de la Direcció General de Joventut es va editar una Guia de gestió d’espais joves (2009) centrada en el Tarragonès i es van desenvolupar les Jornades sobre gestió d’espais juvenils (2012). També existeixen d’altres experiències com la Guia Jove, que incorpora publicacions al respecte amb el post: Què fer amb l’equipament juvenil? Des de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia vam editar l’any 2006 Els locals de les entitats juvenils i els equipaments municipals per a joves a la ciutat de Barcelona. Informe de resultats, del qual vam treballar en la seva actualització l’any 2011.

Com hem pogut comprovar el treball desenvolupat en la línia d’equipaments juvenils té una dilatada trajectòria en el temps. Tot i que les diferents referències bibliogràfiques ens apunten cap a uns elements comuns, no s’ha acabat de desenvolupar un treball homogeni en aquesta línia de treball. Així com en l’àmbit de la planificació estratègica de les polítiques de joventut s’han acabat consensuant, a través de l’assaig-error, diferents elements i metodologies, no ha estat així en l’àmbit dels equipaments juvenils.

Les línies de suport envers els equipaments juvenils poden vincular-se a diferents elements que, al seu torn, donen resposta a necessitats diverses. Partim del fonament que les polítiques de joventut han de ser facilitadores de l’accés als recursos educatius, ocupacionals, culturals i participatius (entre d’altres) que garanteixin el desenvolupament dels projectes vitals dels i les joves i garanteixin l’autonomia i l’emancipació dels i les joves. Els equipaments juvenils, en aquest marc de les polítiques de joventut, suposen un valor afegit a la implementació i desplegament d’aquestes. El treball que es desenvolupi per a referenciar aquest espai (que esdevingui un espai de referència per als i les joves) és un dels pilars fonamentals sobre el qual encara queda molt de treball a desenvolupar.

No existeix una única fórmula o model d’espai jove. Les diferents realitats territorials, especificitats juvenils i les polítiques de joventut de cada territori han desenvolupat una diversitat de models que nodreixen el desplegament de les polítiques de joventut. Ara bé, enmig d’aquest marc hem de ser conscients que:

  • no sempre es disposa d’un equipament juvenil
  • les potencialitats d’alguns equipaments juvenils són limitades
  • els i les joves són usuaris/àries d’altres equipaments (poliesportius, espais de formació, etc.)
  • els i les joves presenten una manca de representació en els espais públics (places, carrers, llocs de pas i estada, etc.)

Per tots aquests motius, i donada l’evolució que han seguit les polítiques de joventut municipals al llarg dels darrers anys, per evolucionar de forma paral·lela a les necessitats juvenils, darrerament s’està construint una conceptualització més àmplia sobre aquest fet: els espais joves. No ens referim a espais joves ni com a sinònim d’equipament juvenil, ni com a quelcom més reduït arquitectònicament i que per tant, segons algunes reglamentacions, no entra dins la tipologia d’equipament juvenil. Ens referim a espais joves en el sentit ampli de la seva formulació.

Què entenem per Espais Joves? Tots aquells espais en sentit ampli, equipaments i espais públics, on la població jove és usuària o potencialment usuària. D’aquesta manera podem concebre la integralitat de les polítiques de joventut a l’entorn (ciutat, vila, barri, districte, etc.). De manera que partint d’aquesta perspectiva, considerem que la focalització hauria de recaure en els Espais Joves. Històricament aquestes actuacions de suport s’han centrat només en els equipaments juvenils, deixant de banda aquesta concepció més àmplia, però integral de les polítiques de joventut. Des d’aquesta perspectiva s’implementa directament l’enfocament transversal necessari per al desplegament de les polítiques de joventut.

De manera que aquesta perspectiva ens focalitza també nous elements i reptes que cal considerar dins la perspectiva de treball dels espais joves (i que són aplicables directament també als equipaments juvenils) que amplien els àmbits desenvolupats fins ara:

  • Construcció/adequació d’espais joves: ubicació i tipologia de construcció
  • Pla d’usos i model d’espais joves
  • Model de gestió dels espais joves
  • Reglaments i Normatives dels espais joves
  • Desenvolupament de les línies estratègiques dels espais joves en el marc de les polítiques de joventut municipals. El model d’espais joves.
  • Projecte socioeducatiu dels espais joves en el marc de les polítiques de joventut municipals
  • Desplegament del treball transversal de les polítiques de joventut i els espais joves
  • L’avaluació dels espais juvenils
  • La participació juvenil en els espais joves

 

ComparteixShare on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0