… Que així patirem més!

… Que així patirem més!

Vicenç Molina

 

Absteniu-vos, absteniu-vos… O voteu en blanc.

Què ens importa la perspectiva històrica –Ah, no! Que no en tenim!-, la coherència cívica (… glups, què deu ser?), la defensa de la cultura de la llibertat, la llibertat mateixa, les estructures de la democràcia, que són les úniques que ens permeten canviar-les… I, si no hi ha res més, què ens importa el fàstic irrenunciable del feixisme, amb nom explícit o sense! Sense nom, sense noms, sense història, sense cultura de la llibertat, sense llibertat, amb exclusió, amb mesures d’humiliació per als més dèbils, els que acaben d’arribar, els indefensos… Què ens importa? Pot ser que una pretesa pseudo-esquerra (mai no ho faria si fos una esquerra de debò) pensi que és millor el mal més gran, per aparentar que tot és el mateix, i per no haver de fer res més que queixar-se sempre, autocondemnada al vòmit visceral de la seva pròpia esterilitat –històricament evident, i en tenim notícia fresca aquest darrer any-… O pot ser que l’entramat psicològic de la moral del dolor del sadomasoquisme abrahamita, tan permanentment present, els faci compartir les rodes de molí del patiment col·lectiu. Doncs no, ja hem vist de què ha servit abstenir-se històricament enfront del feixisme, des dels anys trenta del segle XX fins ara, enfront de les alternatives democràtiques reals, i no les de paper i de fum. Si no ho saben, si no tenen la vergonya de fixar-se una mica en la història del que ens ha envoltat, si no veuen que davant del feixisme cal optar per l’alternativa –l’alternativa antifeixista que més opcions tingui- és que no en tenen, de perspectiva històrica, de sensibilitat democràtica, d’interès per defensar la cultura de la llibertat. Contra Trump, calia votar l’alternativa. Contra Le Pen, cal votar l’alternativa. Sense complexos. Abstenir-se és de sadomasoquistes, que sempre n’hi ha. O de pocavergonyes.

ComparteixShare on Facebook1Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0