L’Església que paguem tots: privilegis tributaris de la Conferència Episcopal

Malgrat que avui en dia l’estat espanyol es declara no confessional a l’article 16 de la Constitució de 1978, resulta evident que l’Església Catòlica segueix comptant amb un seguit de privilegis que, sens dubte, són la rèmora d’una connivència històrica entre el poder polític i l’autoritat religiosa, que ha esdevingut un dels principals pilars legitimadors de monarquies, aspiracions imperials i dictadures diverses. Amb la mort del General Franco i l’abandonament oficial del nacionalcatolicisme, els privilegis de l’Església es reformularen a través dels acords amb la Santa Seu de 1979.

Segons dades de l’organització Europa Laica, l’Església Catòlica va ser beneficiària d’un total d’11.000 milions d’euros anuals (l’1% del PIB) provinents dels fons públics, i distribuïts en diferents conceptes, com poden ser els concerts dels col·legis catòlics (dels 2.600 centres educatius gestionats per l’Església a l’estat espanyol, el 94% són concertats), el finançament de centres sanitaris gestionats per l’església, l’exempció d’impostos (com la de l’IBI, valorada en 3.000 milions d’euros anuals) o el pagament directe de sous de capellans que treballen en hospitals públics, presons, a les forces armades, etc.

Del total de diners públics que van a parar a l’Església Catòlica, únicament un 2,2% corresponia, durant l’exercici 2014 -l’últim del qual disposem de dades- a les aportacions voluntàries de la declaració de la renda. Malgrat això, estem parlant de 251 milions d’euros que la Conferència Episcopal Espanyola gestiona de la manera que li sembla més adient, sense rendir comptes a ningú, més enllà d’una memòria que de manera anual presenta davant l’administració de l’estat, i en la qual hi ha molta informació que no queda recollida de manera detallada.

 

Els diners de l’assignació tributària de l’església es destinen a finalitats socials?

 

Tenint en compte les dades que ofereix la mateixa Conferència Episcopal a través de les seves memòries anuals, podem afirmar que la major part de l’assignació tributària de l’Església no es destina a finalitats socials. De fet, segons les dades del 2014, únicament el 21% dels 251 milions d’euros recaptats es destinaren a les activitats assistencials de les diòcesis. Cal mencionar, a més, que el document no especifica si aquests recursos destinats a activitats socials provenen íntegrament de l’assignació tributària o també es comptabilitzen recursos provinents d’altres fonts d’ingressos, com les aportacions voluntàries dels creients. En aquest cas, la proporció de diners de la casella de la x destinats a finalitats socials seria encara menor.

En qualsevol cas, l’Església destina la major part dels diners de la declaració de la renda al manteniment i conservació d’edificis, a la retribució del clergat, al funcionament de la Conferència Episcopal, al manteniment de centres educatius privats o a l’activitat missionera a l’estranger, entre d’altres.

Per altra banda, una part dels diners recaptats per l’Església a través de la declaració de la renda són utilitzats per a fer difusió d’idees ultraconservadores i, en alguns casos, contraposades als principis fonamentals de la democràcia. De manera concreta, cal assenyalar que, durant l’exercici 2013, gairebé 6 milions d’euros de la casella de la X es destinaren al finançament de 13TV, una cadena de televisió propietat de la Conferència Episcopal i que es caracteritza per un discurs escorat a la dreta més conservadora.

De la mateixa manera, es destinaren durant el mateix exercici fins a 162.522€ en el desenvolupament de campanyes contra l’avortament.

 

La casella de l’església des d’una òptica laica

 

El simple fet que una confessió religiosa compti amb la possibilitat de rebre diners públics a través de les aportacions de la declaració de la renda és un privilegi que contradiu el principi d’aconfessionalitat de l’estat, i que contribueix a finançar la Conferència Episcopal amb diners que deixen de percebre els pressupostos de l’Estat o bé organitzacions amb finalitats socials. L’eliminació de la casella de l’Església Catòlica no és un atac a la llibertat religiosa, com de vegades es vol donar a entendre des de les instàncies del poder eclesiàstic, sinó que és una mesura necessària per a garantir la separació entre l’administració pública i la institució religiosa i, per tant, la igualtat entre totes les opcions de consciència (tant religioses com no religioses del nostre país).

En aquest sentit també s’han manifestat algunes organitzacions de cristians de base que, independentment de la seva condició de creients, consideren que els fons públics han de ser destinats a l’enfortiment de les polítiques i recursos destinades a l’equitat social, i no a finançar l’estructura de l’Església Catòlica.

Per altra banda, les organitzacions socials de l’Església, obtenen part del seu finançament a través de la casella de fins socials de l’IRPF, sent molt petita la proporció que obtenen de la casella de l’església (al voltant del 2% va ser destinada a Càritas, per exemple, segons les últimes dades disponibles). Per tant, i com hem assenyalat abans, marcar la X de l’Església contribueix majoritàriament al manteniment de la seva estructura organitzativa i a la seva activitat eclesiàstica, sent petita la proporció d’aquests diners que es destinen a projectes de millora i benefici del conjunt de la societat.

 

Josep Mañé Chaparro, politòleg.

ComparteixShare on Facebook10Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0