Tot bon catalanista…

Diàlegs peripatètics  ( I )

 

Ferran Escoda

 

Tot bon catalanista, tot bon “separatista” (què lletjos que són els adjectius conjunturals), tot bon catalanista, dic, hauria de tenir un espanyolista per amic, un espanyol de guàrdia, un d’aquests que parla del prusés, i del “cocomocho” quan es refereix al president Puigdemont, i que li col·loca una escombra voladora entre les cames de la presidenta Forcadell. El meu àngel de la guarda unionista és un home culte i enriolat que, de tant en tant, em pregunta amatent com ho veig això del d’allò…. Què farem, referèndum peti qui peti?, reforma de la sacrosanta Constitució?, tirem pel dret… internacional? Esperem que algú perdi els papers, sigui del bàndol que sigui?. Annexionem Portugal i fem la Federaçao Ibérica de Pessoas lliures? Ens quedem tal qual i tornem cap a casa amb el darrer Rodalies….? Mai no sé pas què dir-li. Entre d’altres raons, perquè tot plegat m’ho miro amb el dolor de qui no entén l’entrellat de les estratègies, de qui no gaudeix amb els estirabots vinguin d’on vinguin. Ho confesso, no m’agraden ni les trabucades ni els “sapateaos” fora de lloc, i de vegades m’encomanaria a les profecies del doctor Deulofeu, el savi de la matemàtica de la Història, i entraria en un estat d’hivernació fins que tot s’aclarís i em despertés amb el resultat definitiu. Llavors, com a molt, em miraria la repetició de les millors jugades i acceptaria el resultat, fos quin fos, amb esportivitat política, si és que tal cosa existeix. “Com ho veus?”, em pregunta el meu estimat “unionista”, i jo li responc, per treure ferro, que hauríem d’anar a dinar al restaurant de l’hotel Alexandra del carrer Mallorca, que ara l’han reformat i es diu Solomillo, a pocs metres de la delegació del govern espanyol, sens dubte en homenatge al nou hoste ambaixador. Llavors ell fa un mig somriure i em renya: “Tu i els teus calembours…”. Reconec que la cosa està agafada una mica pels cabells. Però ja que hi som posats, li dic: “I si ho anem a comprovar?” Ell fa una ullada al rellotge i diu: “D’acord, però avui pago jo.”

 

ComparteixShare on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on Twitter0Share on LinkedIn0