La desaparició de la versió en paper d’Espai de Llibertat no ha estat fàcil. Han estat molts anys embrutant arbres morts; cosa molt meritòria, sobretot considerant l’esperança de vida d’una revista d’esquerres, crítica, i a més impulsada per una entitat. Molts anys d’imprimir, ensobrar, enviar per correu ordinari… I a l’altra banda han estat molts anys rebent un sobre a la bústia, obrir-lo, descobrir que «ostres!», és l’Espai de Llibertat, llegir-la…
Ara ja no, ara ho llegirem en pantalla. Espai de Llibertat s’ha reencarnat en versió digital, i això ens xoca. Fins al punt que podríem considerar un oxímoron la reencarnació digital. Quina carn? On és? A l’hiperespai? Però Espai de Llibertat encara té carn. I txitxa, podríem afegir.
No estem (encara) com els pobres francesos atrapats a la presó del Capolatell, que es llençaven al buit dient «Morir a Busa, renéixer a París!». Estem francament millor. Perquè no sembla pas que cap d’aquells pobres desgraciats ho aconseguís, això de ressorgir, per bé que el desig d’immortalitat per la via de la sublimació no els hi treu ningú.
Per als que venim de la tradició materialista tot això d’internet té un punt sospitós. On són, exactament les webs? Què pesa un mail? I la primera temptació és respondre: enlloc, zero. Però no, totes dues preguntes tenen una resposta concreta. Les webs són als servidors, i tot l’internet junt pesa entre 50 i 400 grams (segons qui faci el càlcul). O sigui que el món virtual també té matèria. Poca, certament, però en té.
Perquè tot el que trobem és matèria. El telescopi Hubble i tots els seus amics no fan més que trobar matèria, cada cop més llunyana i més estranya, però matèria. I al famós LHC (pels de lletres: Large Hadron Collider) del CERN, també. Cada cop més petita i recomplicada, però matèria. I al nostre cap? Processos químics, neurotransmissors, receptors, transportadors, recicladors… I paro aquí.
O sigui que la humanitat no para de trobar matèria per tot arreu. Per tant, la nova Espai de Llibertat també està feta de matèria, el que passa és que ara té un tacte diferent. Ei, i sempre queda l’opció d’imprimir i reencarnar-la sobre arbre mort, com abans. Així podem tornar enrere en el temps.
Hem perdut pes, això és indiscutible. El que guanyem també és innegable. Guanyem possibles lectors, caram, que no és poca cosa. Ara l’Espai de Llibertat el pot llegir mig món i part de l’altre mig. Amb un cost ridícul arriba a l’altra punta del món en un instant. Ja poden llegir Espai de Llibertat a Kamchatka, a Madagascar i a la Patagònia!!
Si és que queden lectors i lectores, però aquesta és una altra qüestió que no hi té RES a veure.
Comentaris recents