Seqüències de vida i cerimònies laiques

rito-matrimonioL’Home és un animal social que -tot i alguns passatges exacerbats de misantropia- neix, creix, es reprodueix, envelleix i mor en societat.

A més, tot i la gran diversitat de les vides, la singularitat de les personalitats, l’abundància de característiques culturals, la multitud d’usos i costums com ara els rituals, el pes de la tradició i l’obertura de la creativitat, hi ha grans fonaments que marquen el ritme de la vida de tot el món.

De la mateixa manera que existeix l’alternança entre el dia i la nit, la frescor i la font de calor del foc, la fluïdesa de la sorra i la duresa de la roca, els cicles de la naturalesa, el caràcter sexual, les circumstàncies, la parella, la descendència, la germanor … tot un seguit de constants acompanyen la pràctica totalitat dels individus al llarg de la vida.

El cicle de la vida individual i col · lectiu, suavitzat per la línia del temps, constitueix igualment un clàssic universal.

A la imatge del naixement i de la mort l’acompanyen les etapes de la vida que criden l’atenció dels parents i fins i tot del grup que constitueix l’entorn social.

Per assegurar la inscripció de l’individu en el si de la família, del grup, de la societat, l’Home realitza rituals, organitza cerimònies per compartir les alegries o per ajudar a suportar el dolor.

Des de les societats animistes als monoteismes estructurats, passant per tots els politeismes, tots els corrents filosòfiques -que inclouen per descomptat la no creença- a tot arreu, ens trobem amb una necessitat existencial de marcar certes etapes de la vida. És dins d’aquesta lògica imperiosa que s’inscriuen les cerimònies laiques.

Si bé és cert que de vegades han nascut com a reacció a un ordre moral castrador, al pes social imprès per una religió dominant que sanciona qualsevol desviació, avui dia han trobat el seu «funció original» en saber marcar una etapa o un esdeveniment important de l’existència.

Així doncs, la pertinència de les cerimònies laiques està unida a la història del ritu i dels rituals que, des de sempre, acompanyen la història individual i col · lectiva de les dones i dels homes. La pertinència no és una qüestió en si mateixa: és un fet. En canvi, el que es posa en qüestió és la dificultat aparent d’organitzar cerimònies laiques fora de perill de la influència o la referència a cerimònies religioses.

En les cerimònies laiques un no adquireix un compromís respecte a una comunitat, sinó que sol · licita ser reconegut per la comunitat no confessional per l’elecció que ha efectuat; l’acte realitzat no és una mostra de lleialtat a la comunitat. Això és el que marca la diferència amb les cerimònies religioses.

Les persones que volen una cerimònia laica disposen de més llibertat per personalitzar, simplement se’ls demana que sota la forma que ells vulguin (símbol, missatge, cançons, etc.), Es reconeguin els valors defensats pel moviment laic.

 

Les principals cerimònies practicades en el marc de la laïcitat organitzada són els següents:

a)   L’apadrinament laic

Malauradament de vegades denominat per assimilació popular «baptisme laic», el seu sentit es correspon més exactament a una cerimònia d’acolliment de l’infant a la ciutat. Es tracta d’un compromís entre adults que volen formalitzar la seva elecció d’un projecte educatiu laic, obert, respectant totalment la llibertat de l’infant i no adoptant, en nom seu, cap compromís filosòfic prematur. El padrí i la padrina es comprometen a donar suport al nen sota qualsevol circumstància i a respectar la seva llibertat individual en les seves eleccions futures.

b)   La festa de la joventut laica

La festa de la joventut laica s’organitza per als joves que han seguit el curs de moral no confessional que, en deixar enrere la infància i l’escola primària, es preparen per entrar en l’ensenyament secundari. Les festes de la joventut tenen els seus orígens al segle XIX, quan s’organitzaven per iniciativa de les societats lliurepensadores i de racionalistes que desitjaven completar l’educació dels seus fills. Cada primavera, aquesta festa reuneix els adolescents, les seves famílies, als seus amics i a les associacions laiques organitzadores. Lloc de jocs recreatius que marquen el pas de la infància a l’adolescència, la festa posa el seu èmfasi en l’esperit de tolerància, justícia i fraternitat que la joventut ha adquirit en el curs de moral no confessional, recorrent també al seu sentit crític.

c)   El matrimoni

El matrimoni, tal com és concebut en el codi civil, és un matrimoni laic en el sentit estricte del terme. En massa municipis, però, ha perdut el seu significat i s’ha vist reduït a la mera dimensió d’acte administratiu. El moviment laic estima que totes les persones, creients o no, tenen dret a una cerimònia d’unió que no sigui una simple formalitat administrativa. La cerimònia d’unió laica s’organitza tenint en compte els valors que els joves esposos desitgen transmetre i compartir amb els participants, incloent-hi les referències a les cultures de les quals es nodreixen. També pot ser la unió de dues persones de confessions religioses diferents que s’inclinen per la laïcitat per celebrar-la. Durant les converses preliminars que es mantenen amb el conseller laic es discuteix l’enfocament de la cerimònia. El matrimoni entre homosexuals, autoritzat a Bèlgica des de 2003, s’inclou per descomptat en el marc de les cerimònies d’unió laica. Pel que fa als aniversaris de casament, com ara les noces d’or o de diamant, ja celebrades per part d’autoritats municipals, poden ser ritualitzats d’una forma més personal en una cerimònia laica.

d)   Els funerals

Paradoxalment, molts no creients encara recorren a l’Església per garantir un mínim de decòrum als funerals. Ara bé, els laics poden acompanyar els funerals civils d’una cerimònia de la seva elecció. Aquestes cerimònies són les més nombroses i és aquí on el suport moral cobra de sobte tot el seu sentit, tenint en compte les circumstàncies de vegades sobtades i sempre difícils. El suport i l’escolta del delegat o del conseller laic permeten a les persones endolades tirar mans dels seus recursos i implicar plenament en la cerimònia. El ritual que creuen els parents al voltant del difunt, propi per a cada família, ajudarà a deixar-li partir, permetent que cadascú expressi les seves emocions o recordi els esdeveniments que han marcat la seva vida.

Els elements claus de les cerimònies laiques a Bèlgica amaguen una realitat multiforme i, com en tota construcció humana, imperfecta.

Els principis «cardinals» que han de presidir aquestes cerimònies són la llibertat d’unió de les persones interessades i el respecte, sense que es vegi compromès el principi de separació de l’Església i l’Estat.

Les cerimònies han protegir-se de qualsevol imposició d’un ritual en nom d’una tradició, convertida en regles i imposada als protagonistes, a més de qualsevol confiscació dels edificis oficials i dels representants del poble.

La temptació de deixar-se portar per tals derives quan un ha hagut de conquerir els seus drets a l’ombra dels campanars i a la vora de la fossa comuna és gran, però els principis de llibertat, independència i unió personal han de ser preservats i han de permetre realitzar cerimònies laiques d’espais de llibertat, d’autonomia i, sobretot, de solidaritat i d’humanitat.

Article publicat a:
Informe Ferrer i Guàrdia. Anuari de la Laïcitat 2012.
Barcelona, febrer 2012.
www.ferrerguardia.org

ComparteixShare on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0