Una pretensió, un desig o un horitzó… Som laics?

Edició en català

“Som laics? 17 mirades a la laïcitat” Ed. Els Llums (Edició en català)

Som o no som laics? Podem pensar i viure segons les nostres consciències? Ens trobem sotmesos a criteris de vida que calgui continuar observant perquè es vinculen a algun principi d’autoritat que ens és aliè? Construïm o no la nostra felicitat?

Home, la veritat, una cosa és la descripció més o menys objectiva de la realitat –suposant que hi hagi descripcions de la realitat que no siguin subjectives-, i una altra és la consideració d’allò que considerem desitjable o preferible, i que, potser, sovint, encara no hem assolit… La nostra consciència –ep! la nostra, no ho volem pas atribuir al conjunt de la ciutadania- és laica. No és sotmesa a veritats últimes que calgui acceptar de manera acrítica, ni és regida per principis atribuïbles a autoritats extraconscients o a pretesos dogmes revelats. En aquest sentit, bona part de nosaltres semblaria que som laics. En tant que individus. Això, deixant a part el sotmetiment de moltes consciències –i, per tant, la pràctica de moltes vides- a la també inefable i universal “veritat” última dels béns materials i de la seva categorització comptable com a referent definitiu de la vida. Parany dogmàtic que, també sovint, sotmet moltes consciències d’una forma no sempre “inconscient”… Aquesta és la virtualitat –que no virtut- del poderosíssim entrellat del capitalisme global…

D’altra banda, en tant que individus que vivim en societat, som o no som laics? Doncs a mi em sembla que no. Perquè hi ha massa aparents “veritats” que volen erigir-se en referents absoluts, molt més enllà de les consciències de cadascú, sense explicació racional, sense respecte a la pluralitat, sense tenir en compte criteris alternatius: des dels que es creuen –s’ho creuen, de debò?- encara, a hores d’ara, dipositaris d’una explicació metafísica identificada amb l’absolut i en volen fer derivar criteris morals d’aplicació universal, i per això malden per continuar controlant els sistemes educatius i els mitjans de comunicació –en el nostre cas, això al·ludeix explícitament al catolicisme de la jerarquia oficial- fins els que s’autopresenten com els veritables representants d’algun tipus d’essència, sigui de caire nacional, esportiu o cultural…

¿Somos laicos? 17 miradas a la laicidad. Edició en castellà.

“¿Somos laicos? 17 miradas a la laicidad”. Ediciones La Lluvia (Edició en castellà)

En l’any del centenari de Salvador Espriu cal insistir en que “els homes no poden ser si no són lliures” i és per això que, des de la Fundació Ferrer i Guàrdia, amb la col·laboració i el suport d’Edicions Els Llums, continuem creient que val la pena treballar per eixamplar l’horitzó de la llibertat de consciència en tots els àmbits de la vida humana i del teixit cívic. Aquest Anuari o Informe 2013 ha pretès oferir un conjunt de veus –disset- que enfoquin la construcció d’un àmbit ciutadà fonamentat en la laïcitat com a eix transversal d’una societat lliure i d’una ciutadania crítica. Per fer-ho, hem pensat que l’aproximació al debat havia de comptar amb referències i especialistes de diversos orígens i de diferents percepcions. Des de la reflexió filosòfica –Victòria Camps, Luis Mª Cifuentes…- al treball de camp sociològic –Alfonso Pérez-Agote, Rafael Díaz-Salazar, Sílvia Luque, Hungria Panadero, Jesús Sanz…-, passant per la pràctica pedagògica –Irene Balaguer-, la crítica periodística -Pere Rusiñol, Toni Cruanyes-, la valoració cívica o jurídica dels marcs convivencials i de la gestió de la diversitat –José Luis Llaquet, Jaume de Marcos, Mª del Mar Griera- i, fins i tot, el substrat científic, investigat des de l’anàlisi biomèdica –Adolf Tobeña-… entre d’altres que em deixo no sense recança…

Es tracta, en aquest llibre, de mirar –per això el subtítol és “17 mirades a la laïcitat”- de fer possibles aquelles que, segons l’antropòleg Lévi-Strauss, podien ser les claus per entendre com millorar les nostres vides i el nostre espai públic, oferint marcs de convivència basats en la llibertat i en el dret a escollir els propis camins cap a la felicitat, sense imposicions ni ingerències per part de ningú que pretengui tenir la clau d’interpretació de “tota” la veritat. Per això, com deia Lévi-Strauss, potser val més mirar de fer les preguntes adequades, més que no pas creure que tenim totes les respostes oportunes.

Ediciones la Lluvia

ComparteixShare on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on Twitter0Share on LinkedIn0