Per ser més lliures…

obsolescencia programadaLa qüestió no és, òbviament, optar per una manera de viure de caire renunciatiu, penitencial o eremític –deixant a part els gustos de cadascú i les formes pluralíssimes per mitjà de les quals pretenem accedir a l’obtenció dels plaers i, si pot ser, de la felicitat… Perquè es tractava d’això, no? La qüestió, doncs, pot ser el dret d’accedir a les oportunitats per viure bé –es tracta de viure bé, ara, aquí, i no pas en possibles horitzons de futurs més o menys imprevisibles- augmentant la llibertat des de l’increment de la igualtat, de la justícia. I de la salut, que sempre van juntes. I per viure bé, tenir salut i augmentar la llibertat hem de consumir menys, escollint més, prenent més opcions civils i no deixant-nos estafar. Mireu la pinta que fan els que es passen el dia volent estafar-nos…!

I si continuem fent cas dels estafadors, anem ben llestos, com s’ha vist… Perquè difícilment podrem accedir a massa plaers o a gaire felicitat, si ens venem la ciutadania i la llibertat. La ciutadania i la llibertat es perden si no ens desfem dels criteris que els poders econòmics ens volen presentar com a inevitables.

Del capitalisme de producció de la vella societat industrial –que comença a malmetre’s a partir de la primera crisi del petroli de 1973-1974- s’ha passat al capitalisme de consum i d’espectacle, característic del mercat globalitzat, en el qual s’aspira a convertir els ciutadans en simples consumidors i espectadors passius, i ara a l’actual capitalisme dels oligopolis financers, que practiquen la redistribució a la inversa, transferint rendes dels pobres als més rics. Les pautes encobertes d’una aparent fatalitat econòmica que et pren la llibertat i els drets socials. No és res més que una gran estafa que, com totes, es basa en una mentida repetida moltes vegades… Doncs no és veritat. Torneu a mirar-los la cara que fan, mireu de mirar-los la mirada!

No és veritat que sigui imprescindible carregar-se els sistemes públics de previsió social i acollir-se al consum de productes financers que, sovint quan són utilitzats per a l’especulació, no fan més que provocar l’augment continu de les desigualtats, la precarietat i la injustícia. I que, a part, no sempre són rendibles per als usuaris, com es pot comprovar mirant qui perd i qui guanya, sovint, en els fons d’inversions i de pensions. Per exemple, una part dels recursos –dels diners de l’estalvi mundial- es col·loca en l’especulació en els mercats de futurs de matèries primeres alimentàries i del petroli. Com a conseqüència, els grans bancs s’enriqueixen encara més, així com les companyies petrolieres, i l’especulació amb els preus dels aliments bàsics empobreix més els qui ja són pobres, condemna a la fam una part de la població i deixa el mercat dominat pels qui ja en tenen de sobres. Doncs no cal tampoc ser clients d’aquests bancs. Ni tant de les petrolieres. Podem optar per la banca alternativa i les cooperatives –eficients i sense problemes de morositat-, agafar menys avions, anar menys en cotxe…

No és veritat que calgui tenir tants aparells de tota mena –sense qüestionar allò que serveix per alliberar-te de feines mecàniques- i viure permanentment endollat. Si estàs endollat, evidentment, ets menys lliure de sortir al carrer, que és allà per on passa la vida. La comunicació de veritat es fa amb el cos, la boca, les orelles, les mans, els sentits, la ment, totes les puntes d’allà on vulgueu, i no pas amb els mòbils. Com pot ser que, només a Espanya, hi hagi més mòbils que persones? Doncs perquè el coltan –el material imprescindible per construir-los- produeix, a base de molts morts a l’Àfrica subsahariana, moltíssims beneficis als fabricants occidentals.

No és veritat, tampoc, que sigui imprescindible consumir espectacle per tal de viure el lleure. Perquè el lleure és lliure. Completament de franc, si es vol, sense despendre ni un cèntim. Estimar-se i fer carícies, el millor lleure del món, és –diguem-ho així- de franc. No cal consumir res més que, potser, algun mitjà de prevenció. Llegir –imprescindible per mantenir la ment en llibertat, i bona part de la salut- pot ser de franc -encara hi ha biblioteques- Viure practicant la llibertat farà trontollar els estafadors…

ComparteixShare on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0