Guillem Cifre de Colonya: educació i cooperació contra caciquisme

guillem cifre colonya“Renovar l’educació perquè aquesta sigui moderna i arribi a tothom…”

A la Mallorca de mitjan segle XIX trobaríem, ben perfilades, moltes –gairebé totes- de les característiques pròpies de les societats rurals, caciquils, clericals, fortament conservadores i doblement aïllades –òbviament, per la insularitat- de l’Europa de l’època – i d’una part de la d’aquesta, també-…

Però el caràcter obert, la ment lliure i crítica i la insòlita generositat i obertura d’esperit d’un membre de la noblesa rural faran possible, malgrat tot, que de l’acció d’un individu se’n pugui desprendre una obra de transformació positiva que, en part, és viva a l’actualitat.

Guillem Coll Cifre neix a Pollença el 1852, en el si d’una família de pagesos arrendataris de la possessió de Colonya, finca propietat d’un personatge que, no només el tracta com un fill, sinó que, a la mort de la seva descendència, li llega terres i fortuna, a part d’atorgar-li, en adopció, el seu propi cognom: Colonya. Des d’aleshores, en Guillem Coll passa a ser conegut com Guillem Cifre de Colonya. L’herència, però, implicava l’acompliment d’una sana condició –condició insòlita en la noblesa rural, acostumada al gaudi improductiu de les rendes-: l’hereu havia d’estudiar una carrera universitària… L’antic Guillem Coll, el nou Guillem Cifre de Colonya, es trasllada a Madrid, on estudia Dret i fa incursions també en pràctiques de Magisteri, poc temps després de començar el sexenni democràtic, el 1869. L’ambient d’efervescència progressista del context el fa participar dels entorns del republicanisme i establir lligams d’amistat amb Francisco Giner de los Ríos, Nicolás Salmerón i Manuel Bartolomé Cossío, entre d’altres. El 1876, ja en la Restauració, participa en la fundació de la Institución Libre de Enseñanza, de la que en serà professor auxiliar. Les dificultats del nou clima polític, segurament, l’impulsen a tornar a Pollença, a partir de 1878, amb la decidida voluntat de contribuir a l’alliberament de les consciències i al desplegament de l’ideal emancipador mitjançant el compromís amb l’educació. Per això, funda la Institució lliure d’ensenyament, rèplica pollençana de la Institución, primera i única escola laica de l’illa de Mallorca, que practica la coeducació i que s’inspira en els mètodes de renovació pedagògica i d’educació integral:

“un ensenyament integral, no tan sols memorístic, que fomenti el contacte amb la natura i que prefereixi els jocs als càstigs”.

… Una “illa” de llibertat educativa i aprenentatge de l’autonomia moral que es mantindrà fins a la guerra civil.

Per afavorir el progrés en llibertat dels seus conciutadans, Guillem Cifre pensava que calia no tan sols erradicar l’analfabetisme i fer participar la població de la cultura il·lustrada i la llibertat de pensament, sinó també alliberar-se del caciquisme financer exercit per mitjà de la usura, molt estesa a l’illa. Per això, el 1880, funda la Caixa d’estalvis de Pollença, coneguda com caixa la Colonya, associada a la Institució lliure d’ensenyament. L’estalvi cooperatiu entre les classes populars serà, també, un mitjà de superació de dependències ancestrals i del pànic a la misèria econòmica. A partir de 1885 hi haurà associada, també, una cooperativa mutualista.

Guillem Cifre de Colonya serà regidor al llarg de dues etapes de govern municipal republicà, de 1885 a 1890 i de 1895 a 1904, i exercirà d’alcalde de Pollença durant un breu període, a finals del segle XIX. Com a cap del republicanisme local viurà fortes tensions amb el clergat, lògicament vinculades a la seva política educativa.

No hi ha dades que demostrin l’existència de vincles i connexions amb l’Escola Moderna de Barcelona –fet habitual, malgrat tot, en persones de formació i procedència institucionista-, ni tenim constància que Guillem Cifre i Francesc Ferrer i Guàrdia arribessin a conèixer-se, i no deixa de ser curiosament interessant que els dos donessin a una herència tan aliena al seu origen familiar un destí tan semblant i tan lligat a un mateix impuls educatiu.

En morir, el 1908, va comentar-se la seva desaparició en “circumstàncies tràgiques”, com era habitual en els eufemismes periodístics, i tot sembla indicar que, endut per fortes depressions, Guillem Cifre de Colonya es va suicidar a França, a Lió. En l’expressió col·loquial de la població pollençana, Guillem Cifre serà recordat, durant molt de temps, com “un sant que no anava a missa”…

Després de la seva mort, la seva dona, Clara Hammerl, alemanya, serà la directora de la Caixa, convertint-se en la primera dona que dirigeix una institució financera a Espanya.

I, de fet, fins a l’actualitat, la Caixa de Pollença continua sent una entitat compromesa amb l’entorn, dedicada a l’impuls de l’economia local, l’estalvi cooperatiu i el finançament no especulatiu, membre de la Federació europea de banca ètica i alternativa, sense problemes de solvència ni de morositat, sense haver practicat l’especulació amb el crèdit hipotecari i, per tant, no afectada per les darreres reformes financeres.

ComparteixShare on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on Twitter0Share on LinkedIn0