Infància, adolescència, joventut… Vint anys aprenent

Fa quatre dies mal comptats que vam celebrar el 15è aniversari, i ara em trobo escrivint respecte els 20 anys de vida de l’Escola Lliure el Sol, tota una troballa en el recorregut de la meva vida. La vaig conèixer més a fons quan tot just feia els seus 10 anys i, molt de prop, he pogut gaudir-la fins els seus 18 (i amb diferent implicació, tinc intenció de continuar la seva petjada).

Tots els que la coneixem sabem que, durant la seva infància, ha estat una criatura molt desitjada i mimada. És clar, amb uns progenitors com els seus! Va ser fundada per la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia i Esplais Catalans! Va estar envoltada de propostes de present i de futur (sense obviar allò succeït en el passat del seu país que, d’alguna manera, va generar que ella aparegués). Generadora i acompanyant de la creació d’un ideari per compartir, debatre i repensar amb els vells i nous integrants de les diferents entitats i projectes del Moviment Laic i Progressista. Va rebre els nutrients que li oferien des de desenes d’esplais i des de la mateixa federació, possibilitant tant l’aprenentatge com la possibilitat d’anar demostrant que l’Escola va néixer per ocupar un lloc ben rellevant en les seves trajectòries. Passava els estius a Viladrau, en un espai ple d’estímuls provinents del seu entorn i de cadascuna de les persones que, com a participants i formadores, s’instal·laven, còmodament, durant tota una quinzena, amb intencionalitat de construcció i transformació social. Sabedors tots ells que “La ciutat no són les muralles ni les cases, sinó les persones” com deia Pericles.

Va arribar la seva adolescència… I, per intentar fer-vos cinc cèntims, necessito situar-me en el mes de gener de 2007… Equip tècnic encorbatat, ben emocionats rebent els i les responsables de les entitats, membres del claustre i significatius amics i amigues que van entrant a la sala d’ACIDH (Associació Integració i Desenvolupament), lloc triat per a la celebració del 15è aniversari. Tots ells i elles van dipositant en un recipient uns paperets amb frases o paraules que tinguin relació amb l’esdeveniment. I, com sempre passa en aquestes situacions, més que emocionada, nerviosa i il·lusionada, això sí, sense dissimular que gaudeix infinitament cada vegada que fan la seva entrada les persones convidades. La retransmissió d’un vídeo dedicat a ella, unes sentides i pensades paraules de les persones que dirigeixen l’acte, i l’espectacle d’improvisació, fent contínues referències a aspectes de la seva història, fan la resta per tal d’assegurar que sempre recordarà aquella emotiva i reptadora nit.

Paral·lelament es van anar dibuixant els canvis significatius d’una entitat adolescent: es succeeixen canvis físics i també de persones i recursos (canvis d’ubicació, de les persones que lideren i de les que executen el projecte, dels materials de suport de la formació, nous projectes)… Emergeix la rebel·lia que, per moments, la fan esclatar en estadis de tempesta interior (exercici necessari d’emancipació i creixement), així com comportaments passionals que ajuden a confeccionar el propi llistat de somnis. Llistat que gestiona tenint present les il·lusions d’aquells que n’han dipositat la confiança i que li han fet saber els seus desitjos i neguits. Estem parlant dels seus responsables, els representants de totes les entitats del Moviment Laic i Progressista ordenats en un Patronat.

Gaudeix, cada vegada més, de l’apropament amb les persones que dirigeixen i gestionen les diferents entitats del Moviment Laic i Progressista, de cada reunió sorgeixen noves oportunitats de formació i de debat. Enmig d’un creixement important de totes elles, apareix una nova Escola de Formació (Nord de Ruta. Escola de formació d’Acció Escolta de Catalunya) que passa a ser la seva companya de viatge i, tot seguit, acorden passar a ser una de sola, donant resposta, plegades, a les necessitats de les seves entitats. D’aquests apropaments s’esdevenen infinitat de conseqüències: un exemple és un projecte que es converteix en peça clau en el dia a dia de l’Escola, una formació sobre participació dirigida a Instituts de Secundària, que va ser iniciat per l’Associació de Casals de Joves de Catalunya i que genera una eina d’apropament als instituts i, per tant, un nou espai de transmissió.

Conforme van creixent també les entitats, la proximitat entre els diferents agents de cadascuna i l’Escola és més gran. Es comparteixen recursos i projectes, s’eixampla el claustre i es reinventa la implicació de les persones que porten ja un temps formant-ne part.

I parlant del claustre és obligat aturar-se un moment. El cor de l’Escola, el seu motor, les seves enormes oportunitats i gaudis han estat -i estic convençuda que serà així sempre- aportats per les persones integrants del claustre. No és cap casualitat: més del 90 per cent són persones implicades en els diferents projectes de les entitats del Moviment Laic i Progressista. No cal dir que aquesta valuosa experiència fa que puguin transmetre, amb una facilitat impressionant, no només els continguts sinó el tarannà propi que és imprescindible per aconseguir espais potenciadors de ments lliurepensadores, que convidin a la transformació cap a una societat més justa i feliç.

I continua desenvolupant-se, fent campanya del seu lema “Per educar ens eduquem”, amb el que es motiva de valent. Cerca constants reptes intel·lectuals que pugui anar traspassant a totes les vessants de la seva pràctica diària, sempre potenciant l’accés de la major quantitat de persones a través de la formació i de la resta d’esdeveniments que programa. Es reconeix en les paraules d’Esperanza Guisán (2009), “A medida que se crece… la belleza, la excelencia, la autenticidad, siguen pareciéndonos bienes inestimables, pero tal vez ya no compartimos… el tufillo elitista que les lleva a proclamar, en uno u otro sentido, privilegios para los elegidos, para los más dotados intelectualmente”.

Aquesta escola adolescent sempre ha estat motivada a obrir-se al món, i a totes aquelles novetats i oportunitats que intuïa interessants per al desenvolupament dels projectes de les diferents entitats i de les persones que en són membres. D’altra banda, des de ben petita, li van mostrar que la transformació social esdevenia un exercici molt més productiu amb bona companyia. És amb la intenció d’adquirir aquesta competència que ha cercat i trobat bons acompanyants. Durant aquests anys inicià relacions, entre d’altres, amb l’Associació de Mestres Rosa Sensat, la Fundació Àngels Garriga, Fedelatina, Sos Racisme, la Universitat de Barcelona… Quines trobades i aprenentatges més significatius per al desenvolupament d’aquesta joveneta!

Fruit de totes aquestes relacions s’esdevé, per exemple, l’ampliació d’un indret més on passar la seva època estival: Cal Mata (Saifores). Un nou espai on escalfar el motor pedagògic dels participants als cursos de monitors-es i directors-es que es formen durant els mesos de calor. Experiència que amplia el coneixement pedagògic de professors-es i participants, a més de compartir un espai entranyable on es genera un nou projecte d’intercanvi i formació.

I hem de destacar un aspecte enormement facilitador d’aquesta productiva vida adolescent: el gran valor ha estat deixar-se ajudar. Fa poc llegia en un llibre d’en David Altimir (¿Cómo escuchar a la infancia? Octaedro-Rosa Sensat 2010) una frase que havia manifestat la Martina, de 5 anys, “Jo tinc secrets per fer dibuixos bonics, però no li expliquis als altres… Si no el saps fer, demanes ajuda a un amic”. És aquest mateix el secret que ha acompanyat a l’Escola Lliure el Sol durant la seva vida: enriquir-se de totes les persones i entitats que l’han format i de tot allò positivador del seu voltant, alhora que transmetia, a través de tots els seus mitjans, aquest aprenentatge, les vivències i la seva forma d’entendre una societat enfocada a l’enfortiment d’una veritable ciutadania. Un cercle que no s’acaba mai i que genera el que podem anomenar una multiplicació positiva.

I arriben els 18 anys i, tal com ha de ser, es generen i cerquen nous canvis. De nou, canvis substancials: persones i projectes nous. Coneixedora que hi ha tot un món per explorar davant seu i del que ha d’extreure aspectes per tornar a poder transmetre’ls, s’ho pren d’allò més seriosament i, en poc més de dos anys, ja ha generat noves relacions, nous projectes i un canvi més de seu. Aquest cop el canvi de seu és ben significatiu, un lloc on es respira pedagogia i renovació per tot arreu i on són més que ben acollits: la seu del carrer Drassanes de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. I, és clar, també és important perquè tornem a ser veïns, i m’ajuda molt més a seguir la seva petjada. Demostrable: l’energia de l’Escola Lliure el Sol no és només imparable sinó que és multiplicadora d’efectes positius per a l’entorn i per a les persones que tenen la sort de trobar-se-la en el seu camí, tant per aprendre com per estimular el seu propi aprenentatge.

A la Gemma Martín, que em va permetre sentir-la a prop i sol·licitar-li ajuda durant el meu recorregut,
especialment en els moments més importants de la “meva adolescència”.
L‘Escola

*Chiqui Subirana és Coordinadora de Serveis de Formació de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i exdirectora i exsecretària general de l’Escola el Sol.

ComparteixShare on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0