Sistemes electorals, eines per a la representació política

Els sistemes electorals tenen una incidència determinant en el sistema democràtic, no són neutres en els seus efectes i poden afavorir uns partits i perjudicar-ne uns altres, influint en la composició del sistema de partits i en el repartiment de poder. Per aquest motiu, la seva reforma resulta complexa, difícil i políticament controvertida. Els partits escullen el conjunt de normes basant-se en l’anticipació dels efectes, i defensen les més avantatjoses per als seus interessos. La dificultat de consensuar-les, per tant, indueix estabilitat al sistema. Un exemple d’aquest procés és la incapacitat d’acordar un model propi per a Catalunya, on encara s’aplica el del Congrés dels Diputats de forma transitòria.

Les darreres eleccions al Congrés serveixen per mostrar tant aquesta controvèrsia com els efectes del sistema. Els partits petits d’àmbit estatal plantejaven reformes per incrementar la proporcionalitat d’un sistema que premia els grans partits estatals i els partits perifèrics, amb la base electoral concentrada en poques circumscripcions. Les propostes es dirigien a dos elements, la fórmula electoral i la mida del districte, amb mesures com augmentar el nombre d’escons a 400, canviar la fórmula o establir una circumscripció estatal.

Respecte a la primera proposta, la taula 1 mostra la distribució d’escons en congressos de mida diferent i la discrepància entre vots i escons obtinguts, mesurada per l’índex de desproporcionalitat. Amb una distribució de 350 escons el sistema té una desviació conjunta del 20%, amb l’increment a 400 disminueix al 19,86%: el canvi és insignificant, menys d’1% per cada 50 escons més. La distribució entre forces no varia substancialment, i els partits estatals petits continuen malbaratant vots en moltes circumscripcions on no obtenen representació. El resultat sembla, doncs, sistemàtic.

taula1

Taula 1. Distribució d’escons en Congrés de mida diferent i desproporcionalitat.

El canvi de la fórmula d’Hont per la de quota d’Hare, més proporcional, fa variar considerablement els resultats. Com es recull en la taula 2, IU i UPyD obtenen un còmput més proper als seus vots, PP i PSOE moderen la sobreestimació, que continua sent important, i els partits perifèrics no pateixen canvis substancials. Aquesta reducció de la desviació, però, té efectes polítics, atès que eleva la fragmentació de l’espai i altera l’ordre i la relació de forces, relegant els partits perifèrics a un paper més secundari i molt menys influent en la política estatal. Aplicant el sistema a un Congrés de 400 diputats, la desviació varia del 10% al 7,6%, i els efectes polítics encara s’accentuen més.

taula2

Taula 2. Distribució d’escons amb circumscripció provincial i sistema d’Hare.

Per establir una circumscripció única, seria necessari reformar l’article 68 de la Constitució i tenir en compte que la barrera electoral per circumscripció actual és del 3%. Si l’apliquéssim només participarien en el repartiment PP, PSOE, IU, UPyD i CiU. Obviant la barrera, la taula 3 mostra els resultats amb la fórmula d’Hondt i la taula 4 amb el sistema d’Hare. En ambdós casos millora la representativitat respecte a la divisió provincial, i el sistema de quota, a més, procura un nombre molt més elevat de partits amb representació.

taula3

Taula 3. Distribució d’escons amb circumscripció estatal i fórmula d’Hondt.

taula4

Taula 4. Distribució d’escons amb circumscripció estatal i sistema d’Hare.

La relació entre elements dóna dissenys i resultats amb implicacions diferents, amb una distorsió més o menys gran de la proporcionalitat que afecta la fragmentació de l’espai i la governabilitat. Tanmateix els resultats evidencien que l’element més influent és la mida del districte: a l’Estat n’hi ha 52, amb una dimensió mediana de 4 escons i una mitjana de 6,7, dels quals els de 10 o més escons només suposen un terç del total de representants, quan integren més de dos terços de la població. Aquesta desigual distribució produeix un efecte mecànic de prorrateig del vot a favor de les circumscripcions menys poblades. A més, en els districtes amb menor nombre d’escons també opera un efecte estratègic de les elits i dels votants, incentivats a coordinar-se entorn dels candidats viables per evitar desaprofitar vots i recursos.

Per conèixer la causa i part de les conseqüències del sistema ens hem de remuntar al moment de la seva fundació, en què s’imposa la voluntat de facilitar la governabilitat a pocs i grans partits i concedir certa representació perifèrica en el poder, atesa la manca d’institucions d’integració, producte d’una organització territorial indefinida. En tot cas, s’evidencia que l’anàlisi del sistema necessita, també, d’una àmplia comprensió de les condicions i factors que influeixen en la seva tria, per poder avaluar de manera més crítica des dels seus orígens fins als seus efectes.

ComparteixShare on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0