Jubilació als 80 anys?

bitllets eurosEl passat 29 de novembre vam fer lliurament de l’estudi “Trayectorias laborales de los y las jóvenes y mantenimiento de la protección social. Un análisis comparado” a la Dirección General de Ordenación de la Seguridad Social, realitzat amb el finançament obtingut del premi FIPROS 2010 (Fondos para el Fomento de la Investigación de la Protección Social).

El principal objectiu d’aquesta recerca era fer aportacions al debat sobre el trade off entre la participació al mercat de treball i l’accès a la protecció social, i així aportar elements per a la discussió sobre les reformes al mercat laboral i al sistema de proteccó social, a partir de l’anàlisi de les trajectòries laborals de joves entre 30 i 34 anys i els seus homòlegs 10 anys més grans. Amb aquesta anàlisi comparativa entre segments, volíem establir si podíem parlar de canvis generacionals en les trajectòries laborals i si hi havia més o menys precarietat en uns segments que en altres, o en unes edats que en altres.

Un altre dels objectius era calcular quin estava sent el grau de cotització d’aquests dos grups, quines diferències podíem observar segons gènere, així com quin accés a la protecció social es desprenia d’aquestes cotitzacions. En definitiva, uns objectius molt ambiciosos. Per assolir-los hem treballat amb una eina nova d’una gran complexitat, la “Muestra Contínua de Vidas Laborales”, una mostra elaborada per la pròpia Seguretat Social amb les vides laborals de més d’un milió d’individus.

Així, entre les principals conclusions de la recerca volem destacar-ne algunes. Per una banda, es constata la “normalització” de la contractació temporal per al grup més jove. A la mateixa edat, els joves nascuts a finals dels 70 (que actualment tenen entre 30 i 34 anys) han acumulat un nombre molt superior de contractes temporals dels que havien acumulat els seus homòlegs nascuts a finals dels 60. Les transformacions en la regulació laboral, que tenen lloc a partir de la reforma laboral de 1984, tenen un clar impacte en la trajectòries laborals de les generacions que s’incorporen a partir d’aquesta reforma i, com dèiem, es tendeix a la seva “normalització”, en comptes de ser una fórmula d’excepcionalitat.
Un altre resultat a destacar és que, malgrat que és el grup nascut a finals dels 60 el que ha gaudit d’un major nombre de contractes indefinits, són els més joves els que han acumulat una mitjana superior d’anys cotitzats, si els comparem quan tots dos grups tenen la mateixa edat. Es constata, per tant, que el grup de més edat es va incorporar al mercat de treball en èpoques de crisi econòmica, mentre que el més jove ho ha fet en un context més favorable. Caldrà, per tant, veure quin és l’impacte a nivell de cotització de l’actual crisi econòmica, especialment entre aquells que ara s’incorporen al mercat de treball.

En tercer lloc, cal destacar les enormes diferències de gènere detectades, especialment entre el grup nascut a finals dels 60, i és destacable, també, el gran canvi que es percep entre les dones nascudes a finals dels 70, doncs els seus indicadors s’aproximen cada cop més als dels seus companys. Sens dubte, la dada obtinguda més significativa seria el que hem anomenat ritme de cotització, és a dir, el nombre d’anys cotitzats per any natural. El ritme de cotització l’hem calculat per als dos grups, tant per a homes com per a dones, i el resultat que obtenim és que els homes, en els darrers anys de la seva trajectòria laboral, han cotitzat a un ritme de 0,87 anys cotitzats per cada any natural (sent exactament la mateixa dada l’obtinguda pels homes nascuts als 60 com els nascuts als 70). En canvi, el ritme de cotització de les dones ha estat de 0,71 anys cotitzats per any entre les dones nascudes als 60, i de 0,80 anys cotitzats per any entre les nascudes als 70.

Segons aquest càlcul, si el ritme de cotització es mantingués estable, i partint del nombre mitjà d’anys que tenen cotitzats fins el moment, podríem dir que, per accedir al 100% de la pensió per jubilació, atesa la nova normativa, els homes nascuts a finals dels 70 haurien de treballar fins els 66,4 anys, els homes nascuts a finals dels 60 fins els 67,5, mentre que les dones nascudes a finals dels 70 haurien de fer-ho fins els 71,2, i les nascudes a finals dels 60 fins els 78 anys. Si bé hi ha molts altres elements que caldrà tenir en compte per calcular correctament l’evolució real de la cotització d’aquests grups en el futur, sembla prou clar que la reforma dels paràmetres sobre el nombre d’anys necessaris per accedir al 100% de la prestació per jubilació dificulta molt l’accés a la totalitat de la prestació, i que, alhora, es tracta d’una reforma que aguditza les desigualtats de gènere.

Aquesta i moltes altres reflexions són les que suggereix l’estudi recentment lliurat. Confiem poder continuar treballant en aquesta línia d’anàlisi sobre protecció social, atesa la seva centralitat, tant en el debat polític com en la configuració de les condicions de vida de les persones.

ComparteixShare on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on Twitter0Share on LinkedIn0