Michel Wieviorka

michel-wieviorkaMichel Wieviorka és doctor en Sociologia, director del Centre d’Anàlisis i d’Intervencions Sociològiques (CADIS) de l’Escola d’Alts Estudis en Ciències Socials de París; és, també, entre altres ocupacions, editor de Le Monde des Debats i coeditor de Cahiers internationaux de sociologie. Espai de llibertat ha pretès, de fa temps, establir amb el doctor Wieviorka una conversa viva, dinàmica, de to col·loquial, exempta d’academicismes… És prou evident, llegint l’entrevista, que no ho hem aconseguit. Aquest n’és el resultat, potser, fins i tot, amb algun excés en la direcció oposada a aquesta pretensió… Malgrat tot, el món acadèmic, sovint, no pot defugir alguns dels seus tics més característics i, de tant en tant, dóna per suposat l’hipotètic coneixement de la pròpia obra com a contrapunt a algun dels interrogants que la conversa suscita. Alguns representants d’aquest món, també de tant en tant, es mostren prou convençuts de la pròpia capacitat d’oferir respostes que són sempre el fruit de les seves pròpies investigacions. Com passa en tants racons del teixit universitari del món mundial…

Pensem que les persones a les quals entrevistem –i en portem una bona quantitat…- mereixen tot el nostre respecte, i el nostre agraïment. Pensem que sempre ens aporten –i us aporten, al conjunt dels que ens llegiu- algun toc d’aprenentatge, derivat de les seves qualitats humanes o dels seus mèrits professionals, culturals, polítics, socials… I, en general, sempre –o gairebé- hi ha algún puntet de simpatia fraterna. Que no sempre és així del tot pot quedar comprovat amb aquesta entrevista. Que agraïm sincerament, com totes. I que considerem, també, prou il·lustrativa…

No té pèrdua, fixeu-vos-hi, la resposta a la darrera pregunta, la de les recomanacions…

¿La laïcitat, entesa com l’absència d’hegemonies exclusives per part d’unes determinades concepcions filosòfiques –siguin les que siguin- és una condició prèvia per a la integració i la cohesió social?
La laïcitat és una resposta a una qüestió concreta, la que fa referència al lloc que ocupa la religió en les societats modernes i democràtiques. Es poden imaginar altres respostes, però aquesta –la laïcitat- té l’avantatge, sobretot, de permetre fer bé el raonament sobre la separació entre l’àmbit religiós i el polític, més que les fórmules de la seva articulació.

¿I la seva garantia és la igualtat per accedir als drets socials?
La qüestió social no té res a veure amb la qüestió religiosa, una societat pot ser molt injusta o desigual, per exemple, i al mateix temps laica.

¿La laïcitat i els drets socials són compatibles amb el model econòmic que regeix, avui, pràcticament a tot el món?
Cal aprendre a separar els problemes, la laïcitat pot formar part dels fonaments de països prou diferents des del punt de vista de la seva economia. Era, en certa manera, la norma en els països de l’imperi soviètic, que no eren pas especialment neoliberals.

¿És necessari adaptar el concepte de laïcitat heretat de la filosofia de les Llums, en funció de l’actual estructura de les societats europees, o aquest concepte és encara en vigor?
La laïcitat pot funcionar en contextos diversos. Ahir, al meu país, França, va servir per separar les Esglésies, començant per l’Església catòlica, de l’Estat. Avui, ha de servir per incloure l’islam, per assegurar-l’hi un lloc digne i respectable; no es tracta pas del mateix repte.

¿Quin és el paper de les religions en un estat laic?
Consisteix a no barrejar-se en altres qüestions més que les religioses!

¿Com s’ha de fer front a les violacions de drets humans que puguin provenir d’alguns grups religiosos?
Existeixen lleis, valors, principis universals –el dret, la raó- que poden servir per avaluar eventuals violacions de drets humans per part de grups religiosos… Cal utilitzar-los.

¿Hi ha causes concretes d’exclusió per als ciutadans procedents de l’emigració?
Al meu parer, cal aplicar a aquests ciutadans exactament les mateixes regles de dret que als altres ciutadans, no seran permanentment emigrants o fills d’emigrants al llarg de generacions… Aleshores també són ciutadans.

Per què xiulen la Marsellesa, als estadis?
L’explicació més evident és que ells tenen el sentiment que els valors de la república –llibertat, igualtat, fraternitat- no els són pas aplicats, i, com a conseqüència, ho fan saber d’una manera hostil envers l’himne nacional.

¿Què en penseu de la prohibició del burka i del niqab en l’espai públic?
Jo hauria preferit altres respostes que no pas la prohibició, que té el mèrit de parar de cop pràctiques que, als francesos, en conjunt, no els agraden, però que presenta l’inconvenient de no tenir en compte la subjectivitat de les dones afectades, i de deixar pensar que elles són incapaces de fer les seves pròpies tries, que són alienades, dominades pels « barbuts », el que no sempre és el cas.

La igualtat de drets, i de deures, ¿és un antídot al racisme i l’exclusió?
És una necessitat absoluta, i un combat a dur a terme.

¿El racisme té més causes, més enllà de la manipulació cínica, que la barreja d’ignorància i por?
És una qüestió prou complexa, sobre la qual he escrit nombrosos llibres…

¿Hi ha components antropològics o sociològics en la xenofòbia?
De ben segur, cal fer servir les ciències socials per analitzar aquests problemes.

L’expulsió de gitanos romanesos, la presa en consideració de proposicions racistes en algun país ¿és la prova que hi ha un racisme institucional a Europa?
Per què institucional? És racisme, ras i curt!

L’actualitat, el rostre contemporani d’aquesta problemàtica ¿és el signe d’un fracàs de la Unió europea?
No, perquè Europa té els mitjans per fer front a aquests reptes.

Què recomanaríeu als nostres lectors joves?
Els meus darrers llibres : Neuf leçons de sociologie i Pour la prochaine gauche, de les edicions Robert Laffont.

ComparteixShare on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0