La por i els límits de la por

cor i bombaEn aquest article convido els lectors a un canvi de mirada sobre el viure i el conviure humà, per observar el fenomen social des de la matriu relacional de la biologia cultural (dinàmica operacional des de la qual els éssers humans fem tot allò que fem i podem fer).

Aquesta invitació reflexiva la realitzo, per tant, des dels fonaments biològico-culturals de l’humà, desenvolupats pel doctor Humberto Maturana i la professora Ximena Dávila, co-fundadors de l’Instituto Matríztico de Santiago de Chile, amb els qui he tingut el gran plaer de reflexionar i investigar, per tal d’aprofundir en la comprensió del que ens caracteritza com els éssers humans que som.

Què és la por?
Ens pot limitar la por?
Què podem fer davant l’emoció de la por?

Aquestes són les preguntes clau que guiaran la meva reflexió. Però abans crec que és important mostrar el lloc des d’on faré les meves reflexions, i per això em sembla oportú respondre les següents preguntes:

Quina relació existeix entre la por, o qualsevol altra emoció i la nostra percepció de la realitat?
Què és una emoció?
Quins vincles existeixen entre raó i emoció?

Quina relació existeix entre la por, o qualsevol altra emoció i la nostra percepció de la realitat?

Normalment acostumem a parlar de la realitat, donant per fet que cadascú és capaç de representar qualsevol objecte o succés extern i independent a nosaltres. Per tant, “conèixer” és percebre amb exactitud allò que preexisteix a la nostra percepció. Així transcorre el nostre viure, en la comoditat d’assumir una realitat omnipresent, que no requereix cap qüestionament sobre la “realitat de les coses”. No obstant això la nostra estructura biològica no ens permet tenir accés a una realitat independent de cada observador/a, o sigui, vivim en mons interpretatius. A causa d’això, un mateix esdeveniment pot generar emocions totalment oposades com són l’alegria o la por.

Què és una emoció?

Etimològicament emoció significa “moviment cap a fora”. Una emoció és un conjunt de respostes observables.

Les emocions són classes o dominis de conductes relacionals,
és a dir, disposicions corporals dinàmiques.
(Humberto Maturana)

El que Maturana vol dir és que les emocions són diferents preferències per a l’acció. En funció de l’emoció en la qual ens trobem, tindrem ganes de fer unes coses o unes altres.

Culturalment, confonem les emocions amb els sentiments. El sentiment és l’experiència privada i mental d’una emoció. Per tant, requereix sempre de llenguatge i serà necessàriament diferent en cada ésser humà. No obstant això, les emocions poden necessitar o no del llenguatge. Per exemple, hi ha emocions com la vanitat, el ressentiment, l’enveja, la commiseració, que només existeixen en el llenguatge perquè estan associades a una sèrie de valors. Altres emocions, com la por, no necessiten del llenguatge per a la seva existència, si bé també poden existir en el llenguatge. Per tant, les emocions es donen en totes les espècies animals, en canvi, els sentiments només es donen en els éssers humans perquè existeixen en el llenguatge.

Quin vincle existeix entre raó i emoció?

En la nostra història evolutiva primer apareix l’emocionar. El raonar sorgeix fa uns tres milions d’anys de la mà del llenguatge, moment que dóna origen a l’humà.

Observem les següents afirmacions:

Els éssers humans som éssers racionals.”
“Aquest assumpte l’he de pensar amb el cap (o sigui, raó) no amb el cor (o sigui, emoció).”

Vivim i convivim en una cultura que privilegia la raó sobre l’emoció, tractant aquesta última com alguna cosa secundària, sense importancia, o que fins i tot pot arribar a limitar la raó, i creiem que això és un gran error, perquè nosaltres els éssers humans vivim en l’emoció, i, per tant, les emocions són el rerefons des d’on tot succeeix.

“Tot pensament racional es funda en l’emocional.”
(Humberto Maturana)

“Qualsevol que sigui l’argumentació que una persona
proposi per fer una o una altra cosa,
aquesta argumentació no sorgeix d’un buit emocional.”
(Humberto Maturana)

Sabem que això és així, perquè qualsevol raonament que fem es fa des d’unes emocions, o sigui, des d’unes predileccions, gustos o desitjos. I per això quan la nostra emoció canvia, també el nostre raonar canvia i, per tant, el nostre món.

Arribats a aquest punt…. Què és la por?

La por, com la resta de totes les emocions, és necessària i diferent de la resta d’emocions (igual que totes les emocions ho són entre si) en la seva fisiologia, en la seva expressió, en el seu missatge, en l’atmosfera que creen i en la seva intenció.

El que un observador distingeix quan distingeix “por” és un domini relacional en el qual es reacciona normalment amb l’atenció posada en un suposat perill i amb ceguesa davant l’entorn. Les accions disponibles són la fugida, la paralització, demanar ajuda, la incertesa, la submissió, etc.

La por és una emoció primària i universal, això és, una forma de comportar-se essencial per a la supervivència dels éssers humans i de la resta d’animals. Les emocions primàries expressen missatges codificats per les espècies, d’una forma universal perquè siguin reconegudes immediatament pels altres membres de l’espècie. La por es pot observar a una edat molt primerenca en els nadons, per tant la seva existència no requereix del llenguatge. I quan apareix el llenguatge, llavors emocions i llenguatge queden entramats de manera que el nostre llenguatge modula les nostres emocions i les nostres emocions modulen el nostre llenguatge.

Amb la por pot ocórrer com amb la majoria d’emocions i és que acostumen a anar acompanyades d’altres emocions. Per exemple, podem estar en l’emoció de la por i alhora en l’emoció de la irritació.

Ens pot limitar la por?

Del que he esmentat anteriorment podem deduir que no existeixen emocions negatives o positives. La por, igual que la resta d’emocions, és necessària. El que ens limitarà i generarà sofriment és la por mantinguda en el temps. Per exemple, ens arriba la informació que a la nostra empresa van a acomiadar treballadors, és normal que ens pugui entrar por, però una vegada que s’ha comprovat que la informació és falsa, la por desapareixerà. Una altra cosa absolutament diferent és viure amb por a l’acomiadament, llavors vivim angoixats, els símptomes fisiològics són els mateixos que la por, el que canviarà és la intensitat.

Què podem fer davant l’emoció de la por?

Per evitar que la por es mantingui en el temps, generant i generant-nos sofriment hem de:

  1. Revisar la percepció que ens està generant por. Posar la realitat entre parèntesi (realitat).
  2. Aprendre a reconèixer el nostre emocionar.
  3. Legitimar les nostres emocions i ser conscients de la seva importància en els mons que generem.
  4. Fer-nos responsables de les nostres emocions.

Això ens permetrà, per exemple, fer un trànsit abandonant la por per passar al coratge.

ComparteixShare on Facebook1Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0