Pacte Nacional per a la Laïcitat

El Moviment Laic i Progressista està impulsant un Pacte Nacional per a la Laïcitat. La iniciativa sorgeix de diverses fonts. D’una banda, ha estat una idea recurrent en diversos espais associatius laïcistes (com la Lliga per la Laïcitat o el Gran Orient de Catalunya). També en un mateix sentit s’han manifestat veus d’església com en Xavier Pedrós. I la mateixa idea la trobem com a conclusió dels debats del III Congrés Catalanista i en publicacions del Centre UNESCO. També sabem que ERC incorporava una proposta semblant en el seu programa electoral del 2003 i que, fins i tot, va estar a punt de ser incorporat en el Pla del govern catalanista i de progrés (2003 – 2007).

Hi ha, doncs, diverses aproximacions a una mateixa idea: la voluntat d’explorar un acord de mínims, institucional i cívic, que estableixi un consens en el que una majoria social es reconegui i que permeti fer passes endavant en la laïcitat de les institucions i la societat catalanes. Sembla que, lentament, anem deixant enrere els temps en els quals defensar la laïcitat era motiu de rebuig. Sectors socials que fins fa poc anatematitzaven el mot, ara el comencen a emprar, amb el risc que ens acabin donant gat per llebre. Però ja se sap que qui no s’arrisca…

Des de posicions diferents, amb objectius que potser no coincideixen, val la pena fer l’exercici de debat ampli i sostingut per saber fins on compartim plantejaments, fins on coincidim. Sabem que la laïcitat és, històricament, una conquesta. Com tot progrés democràtic ha hagut de ser arrabassat de les urpes del poder, sovint conflictivament. Però la laïcitat també és un valor democràtic i per poder consolidar-se necessita d’una majoria social que l’assumeixi com a propi.

Aquest és el repte que el Moviment Laic i Progressista assumeix. Situar el debat sobre la laïcitat a la campanya electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya, i en el futur Pla de Govern. Abandonar la còmoda heterodòxia de la perifèria institucional i mediàtica per reclamar la centralitat de la laïcitat en un país que s’interroga sobre el seu futur en un moment d’incertesa econòmica i social.

No tenim cap garantia que l’intent es consolidi, les nostres armes són ben poca cosa i som exigents de mena. Però si de veritat pensem que el pluralisme religiós és un aliat de la laïcitat; si de veritat pensem que la democràcia avança sumant majories; si de veritat pensem que la raó i la pedagogia són les millors armes contra el domini d’unes consciències sobre les altres, bé hem de fer l’esforç.

ComparteixShare on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0