Contribució a la Ciutadania Europea

construcció europeaContribució de les Obediències Maçòniques Liberals i Adogmàtiques a la Construcció Europea (COMALACE 2010)

Síntesi de les proposicions contingudes en el report anual 2010:

1. Per a l’elecció al Parlament europeu es podria imaginar un sistema en el qual es votés concedint la prioritat a la proximitat política basada en valors i aspiracions socials. Una elecció basada en un programa transnacional i amb llistes europees transnacionals faria que el Parlament europeu esdevingués més fort. Se superaria, així, la contradicció que representa, per a alguns, la nació en el sentit ètnic i la nació en el sentit cívic

2. El Consell d’Europa anima els seus Estats membres a refusar el relativisme cultural, i recorda la primacia de la separació de les esglésies i de l’Estat, i dels drets humans. Aquesta crida i aquestes recomanacions del Consell d’Europa són fonamentals, però han de ser completades amb l’afirmació del principi de laïcitat.

3. La crisi financera ha posat de manifest greus derives de les polítiques econòmiques i financeres mundials en el transcurs dels últims anys, però també una clara deficiència en la regulació de l’entramat financer. Cal, abans que res, garantir de manera permanent el finançament ètic de les activitats útils a l’economia real, afavorint l’adopció per les empreses d’estratègies de més llarg termini i de polítiques salarials i socials més favorables als ciutadans.

4. La ciutadania europea és incompatible amb l’existència de ciutadans de primera i ciutadans de segona, com amb qualsevol forma de gueto. Som, avui, enfront d’una aposta crucial: retornar a una majoria d’individus el desig i la possibilitat d’implicar-se directament i positivament en el joc econòmic. Situem en primer lloc el paper primordial dels empresaris socials -el que es diu «l’economia social i solidària», és a dir les mutualitats, les cooperatives, les associacions i les fundacions- que ocupen un lloc simbòlic important, ja que són, d’alguna manera, l’avantguarda d’una altra economia de mercat, més responsable, més equitativa i, per tant, més humanista.

5. Nosaltres, francmaçons d’Obediències adogmàtiques, pensem que és només per la iniciació, és a dir, per un procés educatiu progressiu i orientat a una pràctica que permet la construcció ètica -per tries personals successives al llarg de les proves- que l’individu es transforma veritablement, i que es pot despertar a una completa consciència ciutadana. Perquè pensem que tant com és universal en la seva concepció, la ciutadania ha d’universalitzar-se en els fets, que cal alimentar regularment la flama de la ciutadania i que sempre cal saber fer-la viure.

6. La mobilitat en una perspectiva d’aprenentatge, en altres paraules, la mobilitat transnacional per a l’adquisició de noves competències, és un dels millors mitjans per als individus, i per als joves en particular, de millorar la seva capacitat per trobar feina, i per al seu desenvolupament personal. Pot contribuir a lluitar contra els riscos d’aïllacionisme, de proteccionisme i de xenofòbia que emergeixen en temps de crisi. També pot afavorir la consolidació del sentiment d’identitat i de ciutadania europees entre els joves. La mobilitat permet, igualment, estimular la circulació del coneixement, un dels pilars de l’Europa de demà.

7. En matèria mediambiental ens cal utilitzar les potencialitats «de la iniciativa ciutadana europea», encetada pel Tractat de Lisboa, per sol·licitar la presa de mesures en favor d’un medi ambient sostenible. Això podria mobilitzar l’opinió pública, generar un debat públic i contribuir a crear un veritable espai d’acció ciutadana i europea.

8. L’ampliació relativament recent a noves ciutadanies, a nous drets ciutadans en l’espai europeu, suposa no només promoure el model europeu de societat, un projecte que combina els trets de la democràcia amb els d’una economia oberta fonamentada en el mercat, la solidaritat, la cohesió social i el diàleg transcultural, sinó també europeïtzar les qüestions relatives als drets de les dones (adoptar la clàusula de l’europea més afavorida), als drets dels nens, al medi ambient, la xenofòbia!

Fent la tria de la Fraternitat, és a dir, de la construcció efectiva d’una solidaritat per la ciutadania, nosaltres, ciutadans europeus, hauríem d’arribar a concretar el que representa avui la ciutadania europea, a mobilitzar aquesta ciutadania a favor de l’ésser humà i a promoure una societat que sostingui i millori la qualitat de vida, el benestar social i la igualtat d’oportunitats per a tothom, una ciutadania que sigui veritablement a prop de la dinàmica de l’esperit del poble.

 

Contribució de les Obediències Maçòniques Liberals

i Adogmàtiques a la Construcció Europea