Nou manifest de bioètica laica

Al llarg de la Trobada nacional “Manifest de Bioètica laica”, organitzada per la Consulta Torinese per la laicità delle Istituzioni, duta a terme el proppassat 25 de novembre de 2007, ha estat presentat per part d’alguns dels més qualificats exponents de la bioètica laica italiana el Nou Manifest de Bioètica Laica.

Ens sembla de prou interès publicar un text (promogut i recolzat, entre altres, per autors prestigiosos com Maurizio Mori, Patrizia Borsellino, Tullio Monti o Gianni Vattimo) que, a més a més de ser una eina per convidar a la reflexió, ens situa clarament en les coordenades d’un debat contemporani.

Cal observar que, en les referències contextuals a la situació italiana, s’al·ludeix a algunes llibertats i drets que –oh! sorpresa– s’han assolit darrerament al nostre país, com a conseqüència d’opcions de l’actual majoria governamental. Esperem que per molts anys, i desitgem el mateix als nostres amics italians. Un altre motiu, doncs, per a la reflexió.

Nou manifest de bioètica laica

En la nostra societat, tant ciutadans particulars com grups manifesten, cada cop més intensament, la intenció d’experimentar formes de vida noves i s’organitzen per obtenir-ne el reconeixement, alhora que la recerca científica i la tecnologia mèdica ofereixen noves opcions en els desafiaments dels aspectes fonamentals de l’existència.

Profundament implicada en aquests processos, la bioètica suscita gran interès en l’opinió pública i assumeix un considerable pes polític. Pot ser entesa, de vegades, com un instrument de defensa de les innovacions científiques i tècniques, capaç de sostreure la medicina del control de creences consolidades per les tradicions.

Qui es mou en una perspectiva laica pretén promoure les noves llibertats, proposant, allà on sigui possible, regles que permetin la coexistència de persones que segueixin orientacions diverses, sense cap mena de perjudicis recíprocs.

Avui ens trobem, des de diferents vessants, amb temptatives de sufocar o de limitar greument els esforços innovadors en aquest sentit, particularment per part d’organitzacions religioses que, més enllà d’expressar-se i actuar lliurement i públicament, deixant als altres la llibertat de comportar-se segons les pròpies conviccions profundes que no perjudiquin a tercers, per tal d’obtenir el consens dels propis fidels i de la ciutadania (com és perfectament legítim dins el ple respecte del principi de la llibertat religiosa), pretenen imposar les pròpies orientacions a tots els ciutadans, creients i no creients, amb la força de les lleis de l’Estat.

El respecte per la llibertat aliena ens porta a afirmar que l’ètica laica, tot i assumir formes prou diverses, constitueix un horitzó ampli, que informa els comportaments d’un nombre creixent de ciutadans. No representa un corpus monolític basat en un sistema de dogmes, sinó una tendència que reforça la individuació d’una àmplia gamma de sensibilitats morals (compreses aquelles d’inspiració religiosa que respectin l’autonomia individual) que col·loquin en el centre de l’existència alguns valors clau, com el respecte a la llibertat individual i a l’autodeterminació, l’atenció a la qualitat de vida i a la disminució dels sofriments.

En aquesta perspectiva, rebutgem la imposició a la recerca biomèdica de límits i barreres que no siguin motivats per possibles danys, provats clarament, causats directament o indirectament als altres.
Els límits a la recerca de coneixements i a l’adopció de pràctiques no poden venir imposats sota l’excusa d’ètiques d’un o altre tipus, o de conviccions filosòfiques personals, com les que afirmen l’existència d’un ordre natural intrínsecament benèfic, perquè és així com es corre el risc d’impedir el desenvolupament de tècniques capaces de corregir els danys naturals previsibles, ampliar el ventall de les opcions humanes i fer possibles nous estils de vida. Considerem que la bioètica laica ha de prevenir, també, el risc que, al tradicional paternalisme mèdic, s’hi afegeixin o el substitueixin altres formes de paternalisme, com, per exemple, el que atribueix valor absolut a la natura.

Convençuts que cada nova descoberta en el coneixement o en la tècnica pot generar conseqüències tant positives com negatives, considerem que cal vigilar per aturar d’immediat els mals que se’n puguin derivar, però que és injustificat posar límits basats en prejudicis a la recerca científica, en nom d’un genèric i difícilment quantificable principi de precaució, o tractar-la com una activitat purament instrumental. Reconeixem que la recerca científica té el valor intrínsec que es deriva de la seva contribució a la millora de les condicions de la vida humana.

En particular, els coneixements i les tècniques mèdiques han fet possible concebre el naixement i la mort sota noves perspectives, transformant en un conjunt d’eleccions possibles allò que en un altre temps es presentava com un destí ineluctable.

Considerem que la procreació s’ha d’entendre com un acte responsable, en el qual els progenitors han de ser conscients del propi patrimoni genètic per tutelar la salut del nasciturus, que la gestació pot ser interrompuda per tutelar la llibertat reproductiva de la dona i la salut del nasciturus, que sexualitat i procreació poden ser diverses, i que a la procreació s’hi pot arribar per part d’individus sols o de parelles, en les diverses maneres de les quals disposa la pràctica mèdica.

Considerem que hem de poder accedir a les diverses formes de control de la natalitat, a partir de la contracepció o esterilització voluntària per arribar a les noves formes amb les quals pot bloquejar-se el procés reproductiu, des de la contracepció d’emergència a les noves modalitats d’avortament. Veiem, en els obstacles contraposats a la contracepció d’emergència (“píndola del dia després”), veritables atemptats al dret a l’autodeterminació de les dones, i un dany per al país.

Denunciem una situació anàloga en el retard en aplicar les noves modalitats d’avortament terapèutic (píndola RU486).

Refusem la temptativa d’imposar públicament la protecció de materials biològics, com la sang o les cèl·lules, amb referència a regles ètiques no compartides universalment. La prohibició imposada a la recerca amb cèl·lules estaminals embrionàries pot fer aïllar el nostre país de la recerca científica internacional, i pot dificultar o fer més onerós l’accés als recursos terapèutics que se’n poden derivar (per exemple, per mitjà de l’anomenada “clonació terapèutica” o la que té per objectiu la producció d’òrgans per a transplantaments). Considerem que els embrions humans han de ser tractats amb una gran atenció, també perquè en la seva producció hi són sempre implicades les dones. Però, per això mateix, refusem les posicions ideològiques o dogmàtiques que voldrien considerar-los intocables des de la concepció i independentment de la causa, així com rebutgem la pretensió d’imposar per llei l’equiparació dels embrions als ciutadans. El tabú de l’embrió, protegit des de la concepció, incorporat a la llei 40/2004 sobre procreació assistida, impedeix el lliure accés a aquesta pràctica procreativa, obligant a qui té possibilitats econòmiques a anar a l’estranger i prohibint la salvaguarda de la salut del nasciturus amb la diagnosi prèvia.

També les modalitats i els temps de la mort han esdevingut possibles motius d’elecció.

Reivindiquem la possibilitat de triar, per mitjà d’instruments com el testament biològic, les modalitats de la mort, exercint el dret d’acceptar, de refusar o d’interrompre les teràpies, encara que ja hagin estat iniciades, el dret de rebutjar totes les intervencions mèdiques no volgudes, fins i tot el perllongament de la respiració, la hidratació i alimentació artificials. Refusem també els sofriments infligits sense necessitat, la sublimació del dolor com experiència significativa per ella mateixa, el perllongament de la mera vida biològica, quan hagi disminuït la perspectiva de curació o de retorn a la vida conscient. Però reivindiquem també el dret a l’eutanàsia voluntària, és a dir, a la petició de posar fi a la pròpia vida, per tal d’evitar formes d’existència doloroses o considerades no dignes.

Refusant una idea sacral de la natura, recolzem l’anhel de reconèixer noves maneres d’entendre la sexualitat i la família. Les diferències de gènere i l’evolució de les seves percepcions ja no són tan rígides com en el passat, i cal assumir que l’orientació sexual pot adoptar diferents direccions. Considerem que l’orientació sexual, sigui quina sigui, representa una forma de realitzar la pròpia personalitat i que pot ser viscuda lliurement, mentre que no faci mal a ningú, també perquè una societat lliure i laica afavoreix el desenvolupament de les diferències entre els seus membres.

La família és, per a nosaltres, sobretot, el lloc dels afectes, que poden manifestar-se també de maneres diferents a les tradicionals, com ara les unions civils de les parelles de fet heterosexuals i homosexuals, i ulteriors possibles formes jurídiques d’unió entre persones del mateix sexe, que cal situar al mateix nivell que la família tradicional basada en el matrimoni entre home i dona. La filiació i l’adopció estan adoptant una nova fisonomia, perquè la relació parental implica l’assumpció de responsabilitats respecte al nou nat. Les responsabilitats parentals, que imposen als progenitors l’obligació de proveir a la salut i al benestar dels fills, no han de donar-los el dret de condicionar-ne rígidament l’educació: per això defensem una societat que sàpiga oferir formes plurals d’educació, capaces de superar el tancament representat per certes tradicions familiars i comunitàries.

La bioètica laica és part del compromís amb una societat en la qual, més enllà del desenvolupament de l’accés al coneixement (i, en particular, al coneixement científic) entès com un dels nous drets de ciutadania, creixi el marc de les modalitats de vida possibles i disminueixin els sofriments causats per la imposició d’una determinada manera de pensar i, sobretot, amb una societat en la qual ningú no pugui imposar prohibicions o obligacions en nom d’una autoritat que no té el consens de les persones sobre les quals pretén ser exercida.

Torino, 25 novembre 2007

ComparteixShare on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on Twitter0Share on LinkedIn0