Jordi Farrerons, Gran Mestre-President de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola

En Jordi és Gran Mestre-President  de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, viu a Centelles i és periodista gràfic

– Com definiries què és la maçoneria?

– Penso que és un mètode que et permet créixer personalment, promocionar allò que de bo podem tenir els éssers humans, allò que ens fa capaços de ser conscients del que som, i d’on som. La maçoneria promociona aquest creixement personal, vinculat als valors de llibertat, igualtat i fraternitat. Pretén ser una escola de formació d’individus lliures que decideixen treballar conjuntament per un objectiu comú, intentant aprofundir en allò que ens uneix i no pas en el que ens separa.

– Això de la maçoneria, no està un pèl passat de moda? No té una mica massa de regust arqueològic?

– En absolut. No està passada de moda. La maçoneria és una institució essencialment filantròpica, filosòfica i progressista, que té per objectiu la recerca de la veritat, l’estudi de l’ètica i la pràctica de la solidaritat, i que treballa pel millorament material i moral, i pel perfeccionament espiritual, intel·lectual i social de la humanitat. Una organització que defensa aquests principis mai no pot estar passada de moda i, per tant, aquests valors són atemporals.

– Creus que pot interessar algun jove, o més aviat es tracta d’un espai associatiu propi de la “gent gran”?

– Sincerament, crec que sí que pot interessar als joves. Perquè és una actitud, alguna cosa que t’acompanya, que et reforça la voluntat de tirar endavant, de compartir, d’observar, de tenir curiositat. Crec que, en el procés d’aprenentatge d’una persona jove, aquests valors poden ajudar a tenir un enfocament de la vida des d’una òptica menys individualista, menys competitiva. I això et pot afavorir per aconseguir una certa estabilitat emocional…

– La maçoneria té components esotèrics…?

– Això tan sols es pot afirmar si es mira des de fora… Per a nosaltres, òbviament no. Perquè es tracta d’un llenguatge que només pot semblar esotèric per a qui no en coneix les claus, com passa, per exemple, amb el llenguatge matemàtic que, si no hi estàs avesat, et sona a un esoterisme total… Ara bé, la maçoneria és un mètode actiu i això pot dificultar-ne, de vegades, la percepció, quan un s’ho mira des de fora… Perquè la maçoneria no s’ensenya, es viu.

– Però, es tracta d’una associació vinculada a algun pla conspiratiu d’abast mundial?

– Sens dubte que no. La maçoneria no està vinculada a cap pla conspiratiu d’abast mundial. Aquest és un dels temes que els detractors de la maçoneria han fet servir per desqualificar l’organització. La funció de la maçoneria no és la de conspirar contra res ni ningú, tot al contrari. L’objectiu principal és propiciar un món millor, basat en la pràctica de la tolerància i el respecte mutu entre tots els pobles i cultures.

– A Catalunya i a Espanya se l’ha identificat amb la tradició democràtica i republicana, però a altres països sembla que té un perfil més aviat conservador, fins i tot, molt conservador… Com és això?

– És clar, els valors de llibertat, igualtat i fraternitat, s’identifiquen més amb els valors de la II República, per exemple… Per tant, amb les idees democràtiques avançades. Però hi pot haver un altre tipus de maçoneria que depèn del tarannà de les persones que hi estan vinculades i de les condicions socials i polítiques dels seus països, i això els pot fer tenir una visió més conservadora, com passa en el món anglosaxó.

– Quin és el sentit de l’enorme repressió que ha patit per part del feixisme espanyol ?

– D’una banda, la repressió era lògica, tenint en compte els ideals que defensava. I, de l’altra, la dictadura l’ha fet servir com a boc expiatori per acusar-la de qualsevol possible frustració dels seus esquemes…

– Té connotacions polítiques, a l’actualitat?

– Cal remarcar que la maçoneria, per definició, és apolítica. Els treballs maçònics no admeten política de partit, però la maçoneria es vertebra amb els valors de llibertat, igualtat, fraternitat, i amb la pràctica de la tolerància, i això, inevitablement, et fa topar amb les visions de la societat que no siguin democràtiques o que derivin cap a la restricció dels drets de les persones.

– I connotacions religioses?

– En absolut. La maçoneria no té connotacions religioses. És un mètode associatiu que intenta promocionar alguns dels valors que creiem que són importants en l’ésser humà, i que poden servir perquè la humanitat evolucioni en un sentit positiu. Però no és identificable amb cap religió. La Gran Lògia Simbòlica Espanyola s’identifica amb els valors de la maçoneria adogmàtica, liberal i laica, i es pot formar part de les seves lògies sent ateu, sent agnòstic o sent creient, sempre que es respecti la mentalitat dels altres.

– Què es fa en una lògia maçònica?

– Bàsicament, treballar. Treballar per créixer personalment i col·lectivament, tant a nivell intel·lectual com moral. I ho fem aplicant el mètode que ens permet incentivar un clima de debat sincer i fraternal sobre temes –socials, filosòfics, humanistes i simbòlics– proposats pels mateixos membres de la lògia.

– I com s’hi arriba?

– Per accedir-hi, s’ha de demanar l’ingrés. De vegades, això succeeix com a conseqüència del contacte amb algun membre. Però som una associació discreta, no som pas una associació secreta. La nostra adreça surt a la guia municipal de Barcelona, hi ha pàgines web visitables per qualsevol públic, i si algú està interessat en compartir un espai de sociabilitat en què s’intenta proporcionar valors comuns, no té res més a fer que adreçar-se a nosaltres, per mitjà del correu electrònic, o visitar la nostra seu, al carrer Avinyó 27, de Barcelona. La nostra pàgina, per exemple, és: www.glse.org.

– Pots explicar el teu cas personal? Com vas contactar-hi? Com vas arribar al càrrec que exerceixes actualment?

– Per antecedents familiars vaig conèixer la importància que va tenir la maçoneria espanyola en el desenvolupament de la societat i de les persones en temps de la II República… Això, juntament amb l’aspiració de millorar personalment, enllaçat amb el desig de lluitar per una societat més lliure, justa i tolerant, van ser els motius que em van portar a sol·licitar la meva iniciació en una lògia de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola.

D’altra banda, he arribat al càrrec de Gran Mestre-President de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola per votació directa de tots els membres de l’entitat.

– Perquè cal fer servir un llenguatge simbòlic? I, en tot cas, què és això del llenguatge simbòlic?

– El llenguatge simbòlic, que deriva de la tradició gremial arquitectònica, com és sabut, és una eina que ens serveix per avançar. És com un full de ruta que ens guia en la nostra trajectòria d’aprenentatge maçònic.

– Quantes organitzacions maçòniques hi ha? En què es diferencien?

– Hi ha dues tendències molt diferenciades, que són les anomenades regular i liberal…

A partir de la publicació, l’any 1723, de les Constitucions d’Anderson –que és el tret comú que comparteixen totes les organitzacions maçòniques que hi ha implantades arreu del món– s’han conformat, al llarg del temps, dues interpretacions molt diferents l’una de l’altra de com aplicar aquest text. La més majoritària és l’anomenada maçoneria “regular”. Aquesta és regulada i controlada per la Gran Lògia Unida d’Anglaterra, que només admet homes que creguin en déu i en la immortalitat de l’ànima… D’altra banda, hi ha la maçoneria “liberal” –com ara nosaltres– que admet dones en les seves lògies i en la qual no és necessari o preceptiu creure en déu i en la immortalitat de l’ànima i, per tant, s’hi pot formar part tant si ets creient com si ets ateu o agnòstic.

– Però la maçoneria és secreta o guarda algun secret…?

– No és una associació secreta, sinó discreta. Però en alguna època històrica –com, per exemple, en períodes dictatorials– ha hagut de ser secreta per tal de deslliurar-se de les persecucions. A l’actualitat és una associació legalment registrada, com qualsevol altra, i els seus càrrecs són públicament reconeguts.

– La maçoneria és elitista? És anticlerical? És una organització de l’entramat sociològic de la burgesia liberal?

– La maçoneria no és elitista, ni anticlerical i, per suposat, no és una organització de la burgesia liberal… Per accedir-hi no és imprescindible tenir una alta formació intel·lectual, alt poder econòmic o una forta posició social. La francmaçoneria és interclassista i respecta totes les persones per igual, indistintament de quina sigui la seva aportació. Per formar part de la francmaçoneria només cal ser una persona lliure, major d’edat, i de bons costums democràtics.

– Com viu la maçoneria el procés actual de recuperació de la memòria històrica?

– Amb esperança, però al mateix temps amb preocupació. Esperança de que es reconegui l’aportació de la maçoneria al progrés del pensament social, a la causa de la llibertat dels individus i a l’emancipació dels pobles. I també amb preocupació, perquè el projecte –oficialment, “Proyecto de ley por la que se reconocen y amplían derechos y se establecen medidas en favor de quienes padecieron persecución o violencia durante la guerra civil y la dictadura”– que el Govern espanyol ha presentat a la consideració del Congrés de Diputats no contempla aquesta aspiració de la maçoneria espanyola…

Sigui com sigui, la Gran Lògia Simbòlica Espanyola ha endegat un procés per afavorir un front comú de tota la maçoneria liberal a Espanya per tal que el Govern reconegui la nostra aportació als valors de la llibertat i la democràcia.

– Finalment, què recomanaries als nostres lectors més joves?

– Que es fixin en els valors que defensa la maçoneria, perquè els servirà per ajudar-los a créixer com a persones, transformar-los en éssers humans més justos, tolerants i respectuosos amb ells mateixos i amb els altres. I això, sense restringir cap potencialitat personal, sinó, més aviat, expandint-les, perquè l’objectiu és ser feliços…

ComparteixShare on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0