Arxiu Mensual: setembre 2007

La política de la fraternitat o la fraternitat com a política

Resulta innegable la necessitat de la intervenció política dels qui maldem per un món regit pel principi de la laïcitat i impulsat pels valors progressistes. La política és l’atmosfera natural…

Els altres

El dia 17 de maig ha estat declarat per l’Organització Mundial de la Salut com Dia Internacional contra l’Homofòbia; les organitzacions de Lesbianes i Gais de tot el món lluiten…

De George Orwell al TGV

Sí, al TGV… Perquè es tracta del Tren de Gran Velocitat, no? O és que potser s’ha d’incorporar el llenguatge híbridament convencional i globalitzat dels Telenotícies i assumir la versió…

Carrils bici i semàfors mal sincronitzats

Els que anem amb bicicleta fem nosa, això ja ho sabem. Ho percebem, malgrat la propaganda institucional que ens mostra com un model de ciutadania i el somriure de gent…

Quan un turista bada. Memòria d’un veí de la Barcelona Vella

Visc a prop de la Plaça del Duc de Medinaceli, al bell mig del barri gòtic de Barcelona, nucli medieval de la ciutat que estigué envoltat de muralles fins a…

La Bicicleta, el drac adormit

El vuitanta i pico per cent dels desplaçaments de ciutadans de Barcelona a Barcelona es fan a peu: nens que van a escola, dones i homes que van a comprar,…

Bicis inconfessables

La redacció d’Espai de Llibertat ha tingut accés a les actes d’una desconeguda associació ciclista, un lobby del qual no en coneixem les intencions últimes, però que pretén introduir-se en…

Anar amb bicicleta, amb el cap al seu lloc, i sense casc

Per què negar que la meva vida està lligada a la bicicleta des de ben menut? Des de les primeres escapades d’adolescent fins als estudis a la universitat i, de…

Major qualitat en l’espai urbà

Alguna cosa ha canviat a Barcelona en els últims mesos. Amb l’engegada, per part de l’Ajuntament de Barcelona, del sistema Bicing el nombre de ciclistes ha augmentat notablement. Ara la…

Processos participatius vs. valors democràtics

Començaré amb un aclariment: si jo fos al Brasil, votaria al PT i estaria molt content de tenir en Lula com a president. Dit això, no me’n puc estar d’expressar…