Rafael Bailo, president d’ASDE 2003-2007

– Ens pots explicar una mica la teva trajectòria associativa?

– Començo de ben petit, a l’edat de 8 anys m’incorporo a l’escoltisme a ASDE. Més endavant, el 1986, a l’edat de 17 anys, comencen les meves inquietuds polítiques incentivades per les mobilitzacions estudiantils d’aquell any. Vaig dirigir, durant dos anys, el Sindicat d’Estudiants d’Aragó, del qual vaig ser secretari general des de la seva fundació, el 1986, fins a l’any 1989. Com a responsable associatiu a ASDE he desenvolupat múltiples serveis. Vaig ser coordinador de l’agrupament d’ASDE a Calatayud quatre anys, posteriorment em vaig incorporar a les plataformes de representació juvenil, sent membre de la Comissió Permanent del Consell de la Joventut d’Aragó dos anys (93-94), secretari dels Scouts d’Aragó quatre anys (94-97). Vaig presidir el Consell de la Joventut de Saragossa dos anys (96-97) i, finalment, em vaig incorporar a la dinàmica de la nostra Federació ASDE. L’any 1999 vaig ser escollit secretari general d’ASDE, responsabilitat que vaig ostentar fins a l’any 2003, quan vaig assumir la presidència de la Federació fins a l’actualitat.

– Quin balanç fas dels teus tres anys com a president federal, ara que justament acabes?

– Crec que ha estat una etapa molt bonica en la història ja gairebé centenària d’ASDE. Les condicions d’enfortiment i cohesió organitzativa que es van donar en el període anterior, permetien com ja indiquem en el nostre programa, donar passos de gegant en la nostra evolució pedagògica, institucional, i organitzacional. El balanç en si és molt positiu. Hem enfortit internament ASDE, l’hem dotat d’una imatge renovada i moderna. Hem avançat en la implementació del nostre Sistema de Programes. Hem crescut en el nostre reconeixement internacional, avui ASDE és un referent escolta mundial en matèria de Programa Educatiu. Hem avançat molt en la gestió dels nostres recursos humans adults, amb l’aprovació del nou Sistema Federal de Formació. També hem començat la tasca del nou Equip Federal de Creixement, a fi de diversificar la nostra oferta educativa, perquè arribi a més joves en tot l’Estat. Hem diversificat les fonts de finançament tant públiques com privades, aconseguint ja passar del milió d’euros de pressupost. Hem avançat en la transparència de la nostra gestió amb l’externalització de l’auditoria econòmica.

Hem crescut en la nostra participació tant en el Consell de la Joventut d’Espanya, com en la Plataforma del Voluntariat i en la Plataforma d’Organitzacions d’Infància. Hem ingressat a la Plataforma Estatal d’ONG´S, a la Plataforma Estatal d’Acció Social i a més hem signat tres convenis, que creiem que seran molt interessants per al futur d’ASDE, amb UNICEF, amb Objectius per al Mil·lenni (ONU) i, el més recent, amb la Fundació Ferrer i Guàrdia.

– En general, què ha representat per a tu ser escolta?

– Canviaria una mica la teva pregunta: Què representa per a mi ser escolta? En present. L’Escoltisme és un mitjà i no una fi. Algunes persones cometen l’error de considerar l’escoltisme una finalitat en si mateix. Per a mi ser escolta suposa una forma més, com moltes altres, de servir la societat en la qual ens ha tocat viure. Ser escolta m’ha permès desenvolupar-me com a ciutadà lliure i compromès. L’escoltisme és un magnífic mètode per aprofundir en l’educació en valors, una escola de ciutadans, que treballa per permetre als nostres nens i joves desenvolupar-se en llibertat, sent conscients de la necessitat de millorar el món en el qual vivim. Ser escolta, més que una forma de vida (com a alguns els agrada dir) és una forma de viure, una manera de participar activament en la millora de la societat.

– El 2007 se celebra el centenari de l’escoltisme. Quins creus que han de ser els reptes que ha d’encarar per al segle xxi?

– Els reptes són la qualitat, el creixement i el compromís social. És necessari aprofundir en el nostre Sistema de Programes dirigit als nostres joves per fer-lo més actual i atractiu, tal com ens demana el mètode escolta. Posar l’accent a millorar la qualitat de les nostres activitats i els serveis que oferim a la societat. Tot això facilitarà el gran repte de créixer, amb l’únic objectiu d’oferir a més nens i joves l’oferta educativa de l’escoltisme com a veritable “Escola de Ciutadans”. Per a això serà imprescindible enfortir les polítiques lligades a la millora de la preparació dels nostres recursos humans adults. I tot això, amb un objectiu clar, compromís social. Servir la nostra societat per millorar, des de la nostra minúscula aportació, el món en el qual ens ha tocat viure.

– Creus que ASDE ha canviat en el seu enfocament social, per exemple, amb la recent signatura del conveni amb la Federació Estatal de Gais, Lesbianes i Transexuals?

– ASDE no ha canviat, ha evolucionat. Ja fa sis anys que vam signar unànimement el nostre Compromís Federal, el nostre ideari en definitiva. No obstant això, durant uns quants anys hem estat dedicats a preparar la nostra maquinària interna, a resoldre els nostres problemes organitzatius. Sens dubte, tot això ha estat necessari perquè ara puguem accelerar el nostre motor i desenvolupar, millorar i actualitzar adequadament el compromís que vam adquirir allà cap a l’any 1998. Per tant, l’enfocament social no ha canviat, ja existia. Nosaltres hem tingut l’oportunitat de començar el seu desenvolupament.

– Acció Escolta de Catalunya és l’última organització federada incorporada. Quina creus que pot ser la seva aportació en els pròxims anys a la Federació?

– La seva aportació ha estat i és fonamental en aquests últims tres anys i ho seguirà sent en el futur. Acció Escolta de Catalunya està formada per un conjunt magnífic de persones que han portat a ASDE, des del seu Congrés Fundacional, tota la seva energia al servei de tots i totes els que formem ASDE. La seva aportació en el futur no ha de canviar molt del que ha estat fins ara. Agraïm enormement les seves reflexions i aportacions en els debats que ara mantenim. Sens dubte la seva aportació més important va ser el seu lideratge en la celebració del Seminari Internacional sobre escoltisme laic Plural.es.? En aquest mateix sentit, ha de seguir aportant els seus recursos ideològics i humans per al benefici del conjunt de la nostra orga-nització, per continuar desenvolupant el nostre compromís social.

– Ja fa temps que estem en contacte i que coneixes el nostre projecte. Ens agradaria saber quina opinió et mereix el Moviment Laic i Progressista?

– Tinc un gran respecte per l’MLP i les organitzacions que s’hi agrupen. Crec que el fet d’integrar en un mateix espai organitzacions tan diverses, amb uns objectius i fins tan clars, us permet veure la globalitat de la societat actual. Això és fonamental per evitar creure’s en moltes ocasions el melic del món. A nosaltres ens passa molt. A més, compartir l’experiència i el treball i beneficiar-se de manera transversal dels treballs que cadascuna de les vostres organitzacions realitza, segur que és beneficiós per als vostres socis. La vostra aportació a la societat catalana és brillant i estic convençut que el vostre model serà exportat a la resta del conjunt de l’Estat. Hi confio.

– Tu treballes en un gran grup cooperatiu molt important a Europa, i tens coneixement que l’MLP té una cooperativa de treball mixt, els socis de la qual són els esplais, els grups escoltes i els casals de joves… Quina opinió et mereix aquesta opció per arribar on no pot arribar l’altruisme?

– Sens dubte la societat civil s’organitza per aconseguir millorar les condicions de vida dels nostres ciutadans. Les institucions no sempre hi arriben i, sobretot, quan ho fan és de vegades amb massa interessos creats. Les cooperatives de treball mixt, com la vostra, són una forma adequada d’aconseguir, d’una banda arribar a oferir serveis necessaris i, d’altra banda, donar la constància i professionalitat que alguns d’aquests serveis necessiten i que el voluntariat no pot garantir. La participació del treballador en la gestió empresarial aconsegueix, al seu torn, el compromís social de l’empresa i les bones pràctiques internes i externes de l’organització. És, sens dubte, una fórmula reeixida que necessita sempre tenir clar el seu objectiu social per sobre del benefici empresarial, que també s’hi donarà.

– Al desembre de 2005, ASDE va organitzar el Seminari internacional Plural.es. Les conclusions i reptes són de gran dimensió. Per què us decidiu a treballar el tema de la laïcitat i fins i tot liderar-lo a nivell mundial?

– Hi té molt a veure Acció Escolta de Catalunya i la Fundació Ferrer i Guàrdia. És massa dir també que anem a liderar-lo a nivell mundial. L’escoltisme plural i laic està desestructurat. Els escoltismes confessionals tenen estructures fortes i consolidades en el temps que influeixen en les decisions que adopta el moviment. Això fa necessari tornar a comptar amb una plataforma de trobada i intercanvi per a les moltes, cada vegada més, organitzacions escoltes nacionals que es declaren laiques o plurals. El propi moviment a nivell mundial està interessat a tenir un referent mundial que les agrupi. I en aquesta tasca, que no és fàcil, hi som nosaltres. Jo espero que en el pròxim trienni aquest objectiu es pugui desenvolupar, i desitjo que ASDE hi tingui un protagonisme important.

– Fruit d’aquests contactes i col·laboracions, la Fundació Ferrer i Guàrdia i ASDE hem arribat a un acord per realitzar diversos projectes conjuntament. Quins en destacaries especialment?

– Per sobre de tots, que són molts i interessants, destacaria especialment la celebració al 2007, Centenari de l’Escoltisme, de les Jornades Universitàries de Pedagogia Escolta a la ciutat de Barcelona. Crec que poden ser magnífiques, amb un nou enfocament molt més actual i, fins i tot, valorant l’oportunitat d’obrir-les a la resta d’Europa, amb una àmplia participació internacional. Sens dubte és un projecte desafiador però que pot ser molt bo per a nosaltres i en el qual la col·laboració de la Fundació és fonamental. He d’agrair el suport i la il·lusió que els dirigents de la Fundació ens traslladen. Estic convençut dels grans beneficis comuns que aquesta relació bilateral tindrà en el futur.

– L’escoltisme, de vegades, té una imatge negativa. Com t’agradaria que es reconegués el moviment i especialment ASDE?

– La imatge negativa a la qual et refereixes parteix del desconeixement real dels objectius de la nostra organització per part de la immensa majoria dels ciutadans. Estereotips fabricats als EUA no són gaire positius per al nostre treball. El moviment escolta, com ja he dit abans, és una magnífica escola de ciutadania que permet, com també ho fan altres moviments, educar en llibertat en el desenvolupament de ciutadans compromesos. ASDE, al seu torn, ho fa amb aquest toc que ens fa diferents de la resta d’organitzacions escoltes a Espanya. Des de la pluralitat, el respecte a totes i tots, i el compromís social.

– Lligat amb l’anterior i, com que tu has estat president del Consell de la Joventut de Saragossa, per què creus important la participació dels escoltes en aquests espais interassociatius?

– Els escoltes hem estat creadors, juntament amb altres organitzacions, de les plataformes de participació juvenil i dels espais interassociatius com els Consells de Joventut. L’escoltisme no és aliè al que li envolta, i com deia abans, no és una fi sinó un mitjà. Per tant, és fonamental la participació dels nostres joves en aquests espais. Els escoltes hem aportat molt en el seu desenvolupament i tenim molt a dir-hi. És cert que aquests espais moltes vegades són d’estructura feble, que es mouen en ocasions per interès de determinats moviments. Per això la nostra aportació des de la neutralitat partidista i el nostre compromís ciutadà, pren molta major rellevància.

– Com creus que s’ha de protegir l’activitat altruista que desenvolupen milers de nois i noies en el moviment escolta?

– Per a això és imprescindible un reconeixement social que, malgrat que comencem a veure’l, en ocasions encara no disposa del reconeixement oficial. La Llei del Voluntariat va voler avançar en això, però no va aprofundir en el fonamental. La tasca altruista en altres països europeus gaudeix de reconeixement i, fins i tot, de beneficis fiscals, tant per a les persones que ho practiquen com per a les empreses que ho promocionen. Espanya encara està molt per darrere d’aquests països, no obstant això confio que el futur camina cap a polítiques de foment de la participació voluntària dels ciutadans en la vertebració de la nostra societat. Cada vegada sorgeixen més oportunitats per a això i, al mateix temps, existeix una major consciència social. És cert que de vegades les estadístiques contradiuen aquestes dades, no obstant això la feina que realitzen, per exemple, més de 4000 joves voluntaris a ASDE, és una cosa per la qual hem de seguir lluitant. Espero que Governs socials a Espanya caminin en aquesta direcció.

– Què els diries als joves que cada cap de setmana estan exercint el seu compromís per tirar endavant el seu agrupament?

– Els donaria les gràcies pel servei que desenvolupen. La nostra organització exigeix un alt compromís personal que no sempre és fàcil de combinar amb treball, estudis, amics, etc. Sens dubte l’esforç que realitzen és molt valuós i gràcies a totes elles i ells podem arribar a oferir la nostra opció educativa a milers de nenes i nens. Moltes vegades són els grans desconeguts, però poques organitzacions poden presumir de comptar amb un nombre tan alt de joves disposats a donar-ho tot per millorar la societat en la qual viuen. Em sento molt orgullós de presidir una organització amb uns recursos humans adults tan valuosos i compromesos. L’organització treballa dia a dia per facilitar-los la seva tasca, però sense tots ells mancaríem de sentit.

– Fes un balanç del treball de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge des que Acció Escolta de Catalunya n’és membre. Com veus el futur de l’escoltisme català tu que has contribuït al seu procés de reconeixement?

– La Federació Catalana d´Escoltisme i Guiatge va néixer i es va transformar des del sentir i les necessitats demandades des de l’escoltisme català, no obstant això ha evolucionat poc o gairebé gens en els últims anys. Tots hem contribuït generosament, i no ha estat fàcil, per aconseguir un acord en el qual era fonamental que no s’impedissin els vincles de relació amb la resta de les organitzacions escoltes de l’Estat, i que al seu torn afavorís la legítima aspiració de coordinar l’escoltisme català en una organització única i reconeguda, sense exclusions. Confio que en el futur prevalgui el diàleg i el treball comú, sé que en això hi treballa activament Acció Escolta, per realment fer de la Federació una institució forta i il·lusionada, que representi sense embuts l’escoltisme que es practica a Catalunya.

– La pregunta més difícil per al final. Quina és, al teu parer, la relació que s’hauria d’establir entre una realitat nacional com Catalunya i el conjunt de l’Estat?

– El sentir de la realitat nacional de Catalunya no és molt distint del sentir nacional de moltes altres comunitats. Sens dubte, ASDE va saber ja fa quinze anys resoldre aquesta qüestió des de l’acord, el diàleg i el reconeixement dels legítims interessos de cada poble o comunitat. Vam optar per una federació en la qual conjuntament establíssim l’acord de competències comunes des de la lògica cessió de competències. Amb el temps Espanya no caminarà de manera diferent. Amb normalitat i des de l’acord.

 

ComparteixShare on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on Twitter0Share on LinkedIn0