Benvingut Dominic

Sala de Parts. Box-2, 17’05hrs
2006-Primidi nivós
(21 de desembre)
Solstici d’hivern. Barcelona

Benvingut Dominic.

Benvingut a la llum, a l’èter, al medi fluït i lliure. No et sorprenguis dels teus gràcils moviments, aquí la resistència és mínima, a partir d’ara serà així i, si no ho és, quelcom va contra la teva essència, lluita per aconseguir ser lliure, com vas néixer. Benvingut, t’estàvem esperant.

Benvingut a l’escalfor que et busques quan perceps que darrera teu hi ha el no-res i la contrahistòria, benvingut a la companyia que reclames per trencar la soledat genètica, benvingut a l’estranya sensació de la necessitat amb noms i cognoms, benvingut a la teva autonomia, benvingut, t’estàvem esperant.

Benvingut a les abraçades que demanes, als contactes que necessites, als objectes que esperen ser mirats i examinats per tu, a la teva voluntària dependència, benvingut, t’estàvem esperant.

Benvingut al teu lloc, hi havia una vacant existencial exclusivament destinada a que tu la cobrissis, una vacant només per a tu, benvingut, t’estàvem esperant.

Benvingut perquè el pentagrama del rigor t’espera, necessita la teva adscripció fidel, alhora que la teva implicació en la descoberta. Però benvingut també a la imprevisibilitat, ets imprescindible per tal que l’atzar mantingui la seva essència capriciosa i, per tant, sigui atzarós l’amor.

Ha començat el teu camí lliure, Dominic, la roda de la història i del transcórrer etern ha tornat a girar una infinitèssima volta més amb la teva arribada, com va girar existencialment amb tots nosaltres i així continuarà fent-ho. Percebem segurament la transcendència del gir d’ençà la seva dinàmica contínua, permanent i inexorable, deurem de ser molt importants perquè això esdevingui així moment a moment, espai a espai, en el que podem imperfectament entendre com existència i realitat, en el que imperfectament t’intentaràs explicar.

Precisament per això has de saber ben aviat que tot allò que observis, toquis i imaginis, allò que sentis o sobre el que reaccionis és el teu escenari, l’indret on et desenvoluparàs, l’espai que t’acollirà o t’exclourà, l’element que t’agredirà o que et donarà recolzament. Un espai que necessita de tu tant com tu d’ell. El que hi ha al davant teu, però també el que no veus o el que ni tan sols imagines, tot plegat és teu en la mesura que et defineix, però també en la mesura que espera i necessita ser influït, copsat, canviat, transformat o revolucionat per tu. Tot t’espera perquè tot et necessita constantment, com ens espera i ens necessita a tots nosaltres en cadascuna de les nostres accions i omissions. Perquè des de la teva arribada quedes obligat a percebre que res, absolutament res, és perquè sí.

 

ComparteixShare on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on Twitter0Share on LinkedIn0