Polítiques progressistes de seguretat pública

Més enllà de la sorpresa inicial, en saber que Joan Saura era el nou conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, apareixen –no podien faltar a la cita– les proclames de Josep Piqué afirmant el terror que té d’imaginar-se els amics dels immigrants i dels okupes ocupant la direcció de les polítiques públiques en matèria de seguretat pública.

Al voltant de tot plegat, pot sorgir una pregunta interessant: hi ha una manera de fer polítiques de seguretat pública en clau progressista? Crec, modestament, que sí. No serà fàcil, no serà amable, no serà simpàtic; però pot ser un repte excepcional.

Evidentment, no existeixen solucions màgiques ni en aquest ni en cap dels reptes als quals s’ha d’enfrontar el govern d’aquest país, però m’atreveixo a apuntar dues línies que crec importants, que poden marcar un punt d’inflexió respecte el passat recent i que poden accentuar el perfil progressista de la política policial: Una línia fonamental és la construcció d’un projecte de seguretat per al país, a mig i llarg termini, que permeti dissenyar i consolidar polítiques preventives solvents i coherents amb un projecte de país en termes de cohesió social. És inevitable que es desenvolupin accions reactives –no pot ser d’una altra manera– però s’han de concentrar esforços a analitzar les pràctiques il·legals i la situació i comportament dels col·lectius amb un risc elevat de caure en activitats delictives. Això no només correspon als cossos policials, sinó que compromet  moltes àrees de govern i, fins i tot, la societat civil. En aquest sentit, és clar, el govern no pot restar passiu davant del delicte i, com en altres esferes socials, cal preguntar-se el perquè d’aquestes pràctiques i plantejar-se com es pot rectificar o com es pot ajudar a disminuir el risc en matèria de seguretat. Celebro trobar al programa electoral d’Iniciativa consideracions al voltant del foment de la prevenció.

La segona, per a mi la més important per oblidada, se centra en el paper que pot arribar a jugar la societat civil com a interlocutora vàlida en col·laboració amb els comandaments policials. Del concepte clàssic de proximitat a la ciutadania per part de la policia, a la identificació i treball conjunt amb la societat civil organitzada hi ha un món. Corren temps en els que els col·lectius socials estan criminalitzats –només cal sentir Josep Piqué– i, malgrat que no suposa la solució final, sembla increïble que ningú no hagi fet un esforç seriós i profund per acostar els col·lectius socials als comandaments policials. Ara sí, celebro vehementment la responsabilitat que, tot just a partir d’ara, prendrà ICV. Agafeu les declaracions de la dreta rància i capgireu-les: Iniciativa sempre ha demostrat una important sensibilitat respecte als col·lectius socials, i jo pregunto: és o no és adient que el responsable del Departament d’Interior sigui Joan Saura? Sí! És o no és molt factible que el contacte amb moviments i col·lectius socials resulti més estret amb l’entrada d’Iniciativa al Departament d’Interior? Sí! Per tots aquests motius, aquesta nova etapa al Departament d’Interior es presenta il·lusionant per a tots aquells que tenim interioritzades polítiques d’esquerres que repercuteixen positivament en el ciutadà. Tanmateix, torno al principi, que ningú s’equivoqui… el pitjor error en aquesta matèria és la incapacitat per prendre decisions no sempre agradables de prendre; la seguretat pública requereix d’un grau alt de fermesa i, no ens equivoquem, hi haurà moments durs i moments desagradables, però… i si aconseguim que la policia catalana sigui un exemple a seguir i que els ciutadans i ciutadanes estiguem orgullosos dels nostres cossos policials?

Als nous responsables de la seguretat d’aquest país: valentia, progressisme i sort!

 

ComparteixShare on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on Twitter0Share on LinkedIn0