L’illa del tresor

Ens fem la pregunta de l’illa del tresor? Vull dir aquella de: quin llibre t’enduries a una illa deserta?-o potser, quin llibre és una illa en la teva vida deserta?

Mai no he sabut triar i les meves cicatrius lectores són producte dels accidents més diversos i sense sentit. Quin o quins llibres m’han marcat? No ho sabré mai, no tinc cap bibliografia íntima. Em sembla que n’he marcat més jo, pocasolta, amb el llapis corrector o admirador, o amb el dit fent un doblec de pausa lectora. Però encara busco el llibre que contingui la resposta definitiva, la porta invisible al coneixement suficient. Així que si regiro entre els prestatges buscant l’indult abans de la catàstrofe, no sabria què arrabassar. Si em faig el qüestionari proust de les preguntes digestives, no sabria què respondre. Si miro el bosc abans del foc, quin arbre salvaria? Cap potser, un llibre em porta a l’altre i a l’altre i aquell em fa tornar al primer. Sóc un mussol sense bíblia. No sobrevisc ni amb la certesa enciclopèdica, ni amb l’emoció poètica, ni amb el viatge de qualsevol ficció. Ho vull tot, vull la Biblioteca d’Alexandria ben enquadernada. Una altra solució és agafar-se el naufragi a la valenta i fer un llistat de títols de l’u al deu, curtet, imponent i tal dia farà un cànon. O reconèixer altre cop que el llibre que més m’ha marcat és el que encara no ho ha fet, perquè encara el busco, i cada vegada que allargo el braç i la meva mà agafa un llibre, passats els rituals avaluadors -capriciosos i sense criteri-, quan l’obro espero trobar la raó desconeguda que em farà diferent. I això em produeix una excitació que em transporta a l’illa del tresor de la infantesa, perquè em fa l’efecte que aquella primera excitació és la que m’ha portat fins aquí.

ComparteixShare on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0