El consell de redacció. Visions subjectives

Continuem una tradició lliurepensadora: intentar investigar l’entrellat dels nostres misteris espirituals… És a dir, entre altres coses, publicar les reflexions dels nostres membres del Consell de Redacció d’aquesta revista. En tenim una altra, la del Joffre.

La nit comença amb un parell de comentaris sobre el meu destí tràgic en cas de cop d’Estat. Comencem bé! Per sort, comença a arribar gent i el debat agafa volada, de manera que, ràpidament (perquè la taula és rodona), em situo en una posició estratègica i gaudeixo de l’espectacle. A la taula: Molina, Martín, Sellarès, Castells, Bretones, Domènech, Serrano, Miralles i jo mateix. Primer s’assignen els articles del número 37, el de la granota bullida. N’hi ha un que es diu “Mosquit tigre, musclo zebra” i jo només puc pensar en l’ós formiguer, el gos salsitxa, el gat hidràulic, el camió eruga i perversions semblants. No deu anar per aquí, però és igual perquè ara ja entrem a discutir els temes pel 2005. Surten noms de gent que desconec, pertanyents a corrents de pensament que ignoro, de disciplines que difícilment podria explicar. Si res del que és humà m’ha de ser aliè, ho passaré magre, hi ha massa humanitat pel meu cervell. Dedueixo, i que Terenci em perdoni, que per això van inventar l’Enciclopèdia, el Google i Espai de Llibertat. El Serrano, que pretén fer de moderador i agitador alhora (com si fes falta agitació), treu un tema i, quan ja hem desbarrat prou, ens assigna articles pel morro. Un mètode brillant o una cabronada, tot depèn del número d’articles que et toquin. Passen els temes, arriben les postres i ja hem tancat el 2005. Ara, el ritme baixa a una cadència de tertúlia i demano un orujo per pair el sopar. Se m’acut que a Terenci li hauria agradat l’orujo, sobretot després d’un consell de redacció.

ComparteixShare on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0