La bicicleta, bona per a l’economia personal i el medi ambient

La bicicleta és el transport més eficient per a distàncies de menys de 20 km. Fou cap al 1880 quan al Regne Unit es posà en circulació una nova paraula per aquest artefacte inventat unes dècades abans: bicycle, i que més endavant els francesos ho traduïren per bicyclette. Tanmateix, l’invent que suposà el llançament de la bicicleta per cobrir les necessitats de desplaçament de les persones, fou la transmissió per cadena, plat i pinyó. Aquesta nova incorporació va ser obra del francès Guilmet i del britànic Lawson. Gràcies a això, abans del 1900 ja s’havien desenvolupat tots els elements que configuren la bicicleta actual: la dinamo, els pneumàtics de goma, el tensor del canvi, els materials utilitzats per a la fabricació, etc. De llavors ençà cap vehicle no ha aconseguit l’eficiència energètica de la bicicleta.

Ecologia sobre rodes

Quan es compara l’energia consumida en el moviment en funció del pes de diferents animals i màquines, resulta que una persona caminant és bastant eficient (consumeix al voltant de 0,75 cal/gr/km), però no ho és tant com un cavall, un salmó o un avió. En canvi, amb l’ajuda d’una bicicleta, el consum humà desplaçant-se es redueix a una cinquena part (aproximadament 0,15 cal/gr/km). Així, a més d’incrementar la velocitat del vianant per un factor de tres o quatre, el ciclista millora la seva eficiència fins arribar a situar-se al capdavant de qualsevol mitjà de transport. L’energia consumida per una persona de 70 kg de pes és de 52,5 kcal/km si va caminant, i de 12,5 kcal/km si es desplaça en una bicicleta de 12 kg de pes. De tal forma que per a un ciclista que es desplaça 5 km, el consum energètic és l’equivalent al contingut calòric d’un iogurt. Per tant, recórrer una distància determinada pedalant pot ser tres o quatre vegades més eficient que fer-ho caminant.

Si comparem el consum d’energia necessari per al desplaçament dins d’una ciutat en bicicleta respecte al vehicle privat, podem comprovar que necessitem 25 vegades menys energia. Així doncs, la bicicleta és un mitjà de transport senzill, ecològic i eficaç, i que al mateix temps necessita menys superfície d’infraestructures per circular. En un espai de 3,5 m d’ample en un medi urbà durant una hora hi poden circular 2.000 persones, mentre que en bicicleta poden ser set vegades més (14.000 persones en una hora). A la ciutat la bicicleta és un vehicle més ràpid que el cotxe en distàncies inferiors a 5 km i difereix poc en la velocitat que pot aconseguir fins als 10 km de recorregut urbà. Sense córrer ni fer gaire esforç una bicicleta ens permet transportar-nos a una velocitat de 20 km/h en terreny pla.

La bicicleta, font de salut

Anar en bicicleta és sens dubte un dels esports més complets després de la natació. Millora el to muscular, disminueix la pressió arterial, augmenta la capacitat pulmonar, millora la circulació sanguínia, equilibra el nostre pes, reforça les articulacions i disminueix el risc d’osteoporosi. Els beneficis d’anar en bicicleta són, doncs, incomptables. Tanmateix, aquesta riquesa de bondats té l’inconvenient que la sella aixafa el perineu, és a dir la unió entre l’anus i els genitals. Una part ben sensible tant en l’home com en la dona. Des de fa un segle, passar-se més d’una hora damunt d’una bicicleta comporta moltes molèsties. En els homes els pot causar adormiment del penis entre altres afeccions menys banals, i a les dones volvitis. A un català afeccionat a la bicicleta que patia d’una lesió perineal li fou prohibit tornar-hi a pujar. Així que començà a estudiar un disseny ergonòmic de sella que no afectés el perineu. Amb l’ajut de professionals de la medicina fa ben poc va aconseguir-ne una que només permet que s’hi recolzin els isquions, els ossets de la base del coxis. N’hi ha que es venen com a antiprostàtics o fins i tot amb l’adjectiu de “biològics” però segueixen malmetent el perineu. Les de la marca “Duopower” solucionen l’únic desavantatge per a la salut que comportava anar en bicicleta.

Fa poc més d’un llustre un altre ciutadà del país ha fet un invent prodigiós per millorar la salut del ciclista. Es tracta del nou sistema de pedaleig batejat com a “Rotor”, obra de l’enginyer Pablo Carrasco que evita el punt mort del pedaleig inventat el 1880. Amb el Rotor pedalar esdevé un moviment tan harmònic com nedar, fet que evita forçar les articulacions del genoll i, a més, incrementa l’eficiència del pedaleig fins a un 16 %. En altres paraules, que amb l’esforç de pedalar per fer un quilòmetre en faríem 1,16 km. Avui, aquestes dues tecnologies autòctones són a l’abast de qualsevol ciclista urbà. Són una mica més cares que els sistemes convencionals, però abans hi ha la salut dels qui fem servir la bicicleta com a transport urbà, i per això les hauríem d’incorporar per no malmetre el nostre cos. Amb la sella Duopower i el sistema de pedaleig Rotor la bicicleta fa un pas de gegant. Som davant de dues tecnologies que canvien conceptes històrics de la bicicleta i que a més es fabriquen a casa nostra.

D’altra banda molts ajuntaments cada vegada fan més esforços per reforçar la xarxa de carrils bici, els aparcaments i tot un ventall de mesures per afavorir aquest vehicle. Finalment, no podem oblidar que a la seu del Moviment Laic i Progressista hi ha un aparcament per a 6 bicicletes que sempre és ple. Una bona mostra que quan s’ofereixen facilitats la bicicleta es converteix en un vehicle sense rivals. Així que ja no hi ha excuses per no moure’s en bici. Si, finalment, a casa teniu poc espai, el vostre edifici no té ascensor i heu de combinar transports públics amb bicicleta, la solució són les bicicletes plegables. Les entitats juvenils, no tenen excusa per vendre la idea que com deia la Yolanda d’Esplac en la darrera setmana de la bicicleta: “la bicicleta és bona per a la meva economia i per al medi ambient”. No ho podia sintetitzar millor. Apunteu-vos al vici de la bici i sereu feliços.

ComparteixShare on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on Twitter0Share on LinkedIn0