La biblioteca alliberada: bookcrossing.com

Quan era un infant xafarder m’enfilava a la biblioteca de casa i buscava un llibre segons l’efecte o la por que em fes el títol, encara que també el tacte de l’enquadernació podia decantar la tria. Llavors, quan obria l’exemplar escollit em trobava a les primeres pàgines amb allò del “copyright” i que llavors s’imprimia posant “és propietat”. Allò em semblava una crida a completar la frase i m’apressava a agafar un llapis i afegir-hi el meu nom. M’imaginava que aquell llibre era orfe de propietari i em sentia obligat a resoldre-ho. La infantesa té un emprenyador sentit de la propietat.Entre els nous costums que està afavorint Internet hi ha el “book crossing”, un lloc, un web, que promou l’intercanvi de llibres i l’abolició de la propietat llibresca. La capacitat de comunicació que genera Internet, està propiciant una revolució que té episodis que, a més de divertits, són pràctics, com aquest. El “book crossing” és un nou verb inventat a través d’un web. Es tracta d’agafar un llibre i deixar-lo en qualsevol indret públic de la ciutat, després donar-ne notícia a través de la web, on es troben els títols dels llibres i els llocs on són. La cosa és que després de llegir-lo s’ha de tornar a deixar al carrer o en qualsevol altre lloc públic i així anar fent una cadena de lectors. A Barcelona hi ha llibres en un emprovador del Zara, als forats dels arbres, cabines telefòniques, bars, bancs d’una plaça, caixers automàtics, parades de metro, i fins n’hi ha hagut a l’escultura d’un llibre -Joan Brossa- que hi ha a la Gran Via/Passeig de Gràcia.

La biblioteca “book crosser” va canviant, els llibres no tarden massa dies a caure a mans d’un altre “caçallibres” o d’un futur practicant (els llibres porten una etiqueta explicativa) o d’algú que no entengui res de res i, amb sort, es llegeixi el llibre, o si no, al cove de la paperassa. Calcula l’editor de la pàgina web que un vint per cent dels llibres es registren com a trobats per un altre “book crosser”, és clar que hi ha la possibilitat que un llibre “ressuciti” al cap d’uns anys, si encara existeixen aquests llibres corredors (caldrà veure com envelleix Internet).

Encara que malgrat l’altruïsme de la proposta, l’organitzador del web, on hi surt retratat a l’americana, amb dona i fills, no se n’està d’obrir paradeta i vendre’ns samarretes, gorres, etiquetes per “alliberar” llibres, imants per a la nevera o qualsevol altre fòtil d’aquests que anomenen “merchandasing”, també accepta donacions per mantenir la barraca virtual. Tot plegat, envoltat més aviat de la ideologia del “tu vols, tu pots” que de consideracions socialitzants sobre la propietat i l’intercanvi (ser d’esquerres és un esport d’aventura?).

Sempre hi ha hagut una mica de “book crossing” incontrolat amb els llibres deixats i que mai no tornen i que potser ja han passat a una altra mà. Però aquesta modalitat més sistemàtica i voluntària comença a tenir força practicants: dos-cents mil membres i vuit-cents mil llibres circulant pel món. Hi ha “book crossers” actius que porten un diari de lectures i d’incidències en la caça del llibre, també n’hi ha que demanen un títol concret o que viatgen i van picant. Així s’ha creat una xarxa de lectors que es comunica, que s’explica.

La humanitat, a la que pot, convoca una reunió. Total, que els practicants del “book crossing” es troben el segon dimarts de cada mes, suposo que per comentar lectures i potser per buscar idees sobre nous amagatalls. A mi, per exemple, m’agradaria “alliberar” un llibre al dit de l’estàtua de Colom o al canó de la metralleta del policia de guàrdia de la prefectura de Via Laietana, llocs públics tots dos, però d’accés emprenyador, perquè el bon “book crosser” no ha de tenir fronteres. La tossuderia “book crosser” es manifesta amb les tres erres: “Read. Register. Release” (Llegeix. Registra’l. Allibera’l).

Un matí de diumenge caminava mig perdut per Londres, quan, tot d’una, em vaig trobar amb una llibreria de vell, tancada, és clar, però amb unes prestatgeries plenes de llibres al carrer i una senyora gran que regirava entre els volums. A l’aparador hi havia un cartell que deia: “Quan la llibreria és oberta el preu dels llibres és el que hi ha marcat”. La senyora va aclarir la meva perplexitat dient-me que, com que la llibreria era tancada, podia agafar el què m’interessés. La meva primera reacció fou la de pensar que els d’easy jet no em voldrien facturar tants llibres, amb moble i tot. Però, un cop passat el primer impuls, em vaig posar a fullejar i em vaig apropiar d’un parell de llibres, agafats com un tresor civilitzat. Potser el veritable alliberament d’un llibre sigui llegir-lo. I després sempre podem deixar-lo en un nou hàbitat, la biblioteca al carrer del “book crossing”.

ComparteixShare on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0