Discurs als Francmaçons

Paris, 23 de Juny de 2003

Jacques Chirac, president de la República Francesa, va rebre a l’Elisi els presidents -grans mestres, en la seva terminologia pròpia- de les organitzacions maçòniques de França, així com una representació de la resta d’Europa i d’Àfrica. Es commemorava el 275è aniversari de l’Orde maçònic a França i durant tres dies les autoritats de la República van homenatjar aquesta institució que ha constituït i constitueix una excel·lent escola de ciutadania basada en el respecte radical del pluralisme i el conreu del lliurepensament. La Gran Mestra de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, Ascensión Tejerina -veure Espai de Llibertat 25- va participar en el conjunt d’actes programats, per invitació d’Alain Bauer, president del Grand Orient de France, acompanyada dels professors Joan-Francesc Pont i Joan Ramon Rodoreda. Aquesta és la traducció literal del discurs del president Chirac.

Grans Mestres, Senyores i Senyors,

Estic molt satisfet de rebre avui els representats d’una tradició filosòfica que ha contribuït de forma important, a França i al món, a l’elaboració i a la difusió de les idees republicanes.

Hi ha històries que contribueixen a forjar la història, esdeveniments que fan avançar la causa de la llibertat. La creació, l’any 1728, de la primera lògia francesa és un d’aquests fets.

Vostès han escollit celebrar de forma conjunta aquest esdeveniment. I també han volgut convidar a les maçoneries estrangeres. A totes i a tots els hi desitjo la benvinguda més calorosa.

En rebre’ls avui, desitjo rendir un homenatge al paper cívic de les seves societats de pensament. Un paper actiu de defensa i de reafirmació dels principis republicans, un paper de vigilància i de reflexió.

Aquest aniversari és també per a vostès l’ocasió d’exterioritzar una idea justa de la francmaçoneria, més enllà dels clixés i de les idees preconcebudes.

Vostès inscriuen el seu compromís en l’herència de les llums. Llums de la raó, de la tolerància i de la solidaritat humana, llums de la llibertat, la llibertat absoluta de consciència, la llibertat de dubtar, doncs el dubte és el motor del progrés. Una llibertat ben resumida en el tríptic: “provocar i no imposar, suggerir sense proclamar, interrogar molt més que respondre”. En resum, la llibertat veritable de l’home neix de l’alliberament de les passions i dels esquemes socials tancats.

Alain Bauer, a qui agraeixo molt la iniciativa que avui ens reuneix, ha evocat el naixement de la francmaçoneria a França a l’inici del segle XVIII amb aquesta bella fórmula: “El poble de l’Enciclopèdia s’esforça a convertir-se en el poble de les Llums”. Nascut en els moments tèrbols de les guerres civils i religioses angleses, l’ideal maçònic, el d’Isaac Newton, somiava la substitució dels dogmatismes pel debat sobre el progrés científic, d’enterrar la destral de guerra, de suprimir les rigideses, per instaurar un espai de llibertat, per damunt dels tabús i del índexs de l’època.

Aquesta història, aquestes conviccions les pot assumir la francmaçoneria amb fortalesa. Són els fonaments del seu compromís. Marquen les seves tradicions. Han passat tres segles i vostès es mantenen ferms en la continuació dels seus treballs en la llibertat, el rebuig de les certeses, l’obertura internacional, la recerca sempre indispensable de la serenitat en què ha de fer-se la reflexió, lluny de l’agitació del món.

La seva fidelitat a les tradicions, el seu compromís al servei de l’home, la francmaçoneria els ha pagat molt cars, perseguida com ha estat per tots els totalitarismes.

Les hores negres de l’ocupació [alemanya] i del col·laboracionisme l’han marcat dolorosament. Una legislació antimaçònica va ser promulgada a l’agost de 1940. Les obediències van ser dissoltes, ocupats els locals, devastats els temples, destruïts els arxius, sotmeses al pillatge les seves col·leccions. Els francmaçons van ser denunciats i els seus noms lliurats a l’ocupant nazi. Molts d’ells van ser deportats i van trobar la mort als camps [de concentració]. Mai a la seva història, la francmaçoneria francesa, que sempre havia manifestat un gran respecte per les institucions i les lleis, havia hagut de patir un desencadenament tan brutal de violència i odi.

Aquest sofriment només pot explicar-se per l’insubornable adhesió dels francmaçons a la República. La República que ells van ajudar a néixer i a fundar-la sobre les idees de raó i de progrés, a vetllar-la en els moments de fragilitat o d’atac, d’alimentar-la amb la seva exigència i la seva reflexió. Ells han estat sempre a la primera fila dels seus defensors.

En els segles XVIII i XIX, ells foren naturalment en tots els combats contra l’autoritarisme.

Des de les tavernes dels seus orígens, els francmaçons han contribuït a la difusió dels valors propis de la Revolució Francesa i que proclama la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà. En el gran moment revolucionari de 1848, ells militen per les llibertats polítiques i sindicals, la llibertat de premsa, la llibertat d’associació, l’abolició de l’esclavatge.

Després d’haver contribuït al naixement de la Tercera República, [els francmaçons] s’afilien en gran nombre a la Lliga del Drets de l’Home per fer triomfar la innocència del Capità Dreyfus. Uns anys abans, havien preparat, en bona part, i sostingut la Llei de 1882, llei capital per a la República, creadora de l’ensenyament primari obligatori, laic i gratuït. Amb la mateixa fermesa, amb el mateix entusiasme, van donar suport a la Llei de la llibertat d’associació de 1901 i a la Llei de separació entre les esglésies i l’Estat de 1905.

El combat per la laïcitat és fortament deutor del seu compromís. Un combat necessari en tot moment que continua sempre en plena actualitat. Un combat per la tolerància i per una fraternitat basada en el respecte de l’altri i que no s’atura en les diferències, els orígens o les religions.

En el transcurs del temps, a mesura que la República s’ha arrelat, que s’han imposat els valors universals que ella defensa, la francmaçoneria francesa ha sabut atraure dones i homes compromesos en la vida social i representatius de tota la diversitat de França.

No existeix cap gran qüestió social lligada a la condició humana que no hagi estat tractada pels francmaçons. Recentment, de forma individual o col·lectiva, han intervingut en els debats sobre el paper de les dones en la nostra vida pública, sobre la bioètica, l’acollida i el lloc dels discapacitats, l’avenir de l’escola, la construcció europea, el desenvolupament sostenible, la mundialització, la diversitat cultural i també sobre la qüestió dels canvis demogràfics i de la necessària adaptació de la societat francesa i de les seves estructures.

Com els francmaçons situen en el primer lloc del seu cor l’exigència d’humanisme, per aquest motiu es troben a l’avantguarda de la lluita contra el racisme, l’antisemitisme i la xenofòbia, contra les discriminacions i contra la violència. No existeix per a vostès el progrés individual i col·lectiu, el viure junts de veritat, si es deixa la porta oberta a les passions i els interessos particulars, els comunitarismes i els integrismes, així com a les ignoràncies i els antagonismes que elles engendren.

Senyores i Senyors,

Vostès viuen aquest aniversari que ens aplega com un compromís renovat per l’avenir, per altres progressos, per altres llibertats.

Avui desitjo saludar la seva acció que ha jugat un paper essencial en l’arrelament de l’ideal republicà a França. En rebre’ls a tots, desitjo testimoniar-los el respecte de la Nació per tot el que vostès són i per tot el que vostès fan.

Moltes gràcies.

ComparteixShare on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0