Manifest de 1848

El consell central als electors republicans-demòcrates-socialistes
(Trad. Vicenç Molina)

Amb la revolució de febrer de 1848, que posa fi a la monarquia de Lluís-Felip d’Orleans, es proclama la II República francesa. La primera és la del 1792, conseqüència de la Revolució de 1789. Hi ha països amb una mica més de sort que d’altres, perquè els nostres veïns d’aquí dalt ja n’han tingut tres més, de repúbliques. Publiquem el manifest electoral de l’esquerra francesa en les eleccions legislatives que van seguir al canvi de règim. I el cas és que en un període de cicle electoral tan llarg com el que vivim potser resulta interessant i curiós comprovar quines de les reivindicacions dels revolucionaris i progressistes francesos són objectius encara per assolir, i quines formen part, més o menys, del patrimoni democràtic europeu.

Les veritables fórmules vénen del Poble: al 89, Llibertat, Igualtat, Fraternitat; al 48, República democràtica i social. La revolució del 48 és la revolució del Poble; és la revolució de la Fraternitat contra tots els egoismes, de la Igualtat contra tots els privilegis, de la Llibertat contra totes les dominacions: Reialesa, Sacerdoci, Capital.

El Socialisme ve a realitzar aquesta Revolució. Ve a portar al món aquesta bona notícia: Que, a la fi, hi haurà un lloc per a tots en el banquet de la vida.

Principis generals

La Revolució és el camí dels pobles cap a la Igualtat. La República democràtica i social és la Igualtat realitzada. Tots els homes són solidaris: han de ser tots lliures, tots iguals i tots germans. El Poble expressa el dret, i la Sobirania que en ell rau és inalienable i imprescriptible. La República és l’únic Estat polític en el qual es pot exercir la Sobirania del Poble. Violar els drets naturals i imprescriptibles de l’home i del ciutadà és legitimar la insurrecció. Els drets naturals i imprescriptibles són:

El dret de viure; La llibertat individual; La família; L’educació; La llibertat de consciència; La llibertat de reunió i d’associació; La llibertat de treball; La llibertat de paraula, de premsa i de totes les formes de manifestació del pensament; La llibertat de sufragi.

La finalitat de la vida és el desenvolupament indefinit del nostre ésser físic, intel·lectual i moral.

El Dret al Treball ha de ser garantit a tothom i la vida assegurada a tots els qui no poden treballar. La riquesa és el fruit col·lectiu del treball de la humanitat; la Propietat és el dret de cadascú a participar-hi en raó del seu treball i de les seves necessitats. La dona és igual a l’home tant en la vida cívica com en la família. Les famílies es relliguen en una família més gran, la Pàtria; com les Pàtries es relliguen entre elles en aquesta personalitat superior que és la Humanitat. Els pobles són solidaris i germans. La República democràtica i social no reconeix pas els reis.

L’Estat és el poble governant-se ell mateix.

El sufragi és universal i directe.

El poder únic i indivisible és exercit, a títol de mandat, per una Convenció nacional, amb la distinció de les tres funcions legislativa, administrativa i judicial.

El Poble es reserva la sanció de totes les constitucions i lleis orgàniques.

Els funcionaris de la República són responsables i revocables en tots els graus; totes les funcions són temporals.

Tots els ciutadans s’obliguen a la defensa del territori nacional.

L’educació és social. La instrucció general i especial és, per la nació, distribuïda entre tots, dones i homes, gratuïta i obligatòria.

La justícia és gratuïta. El sistema penitenciari es basa en aquest principi: Que tota pena ha de tenir com a finalitat el millorament del culpable.

Tots els cultes són iguals i lliures. Cadascun és retribuït pels seus fidels. Els ministres de tots els cultes tenen els mateixos drets i els mateixos deures que els altres ciutadans.

Les funcions socials es constitueixen pel mateix principi de la natura humana. Aptituds diferents donen dret a funcions diferents. Totes les funcions són iguals. Són conferides per concurs i per elecció.

La terra, les matèries primeres, els productes acumulats, és a dir, el capital, no ha de ser engolit per uns quants, sinó que ha de tornar a la societat per servir el treball de tots. Prou de desvagats. Tots són productors. Cadascú té el deure de produir segons les seves facultats. Qui pot més en deu més.

El repartiment es fa a cadascú en raó del seu treball i de les seves necessitats.

El crèdit s’organitza en profit de tots; és gratuït i recíproc. La finança capitalista és substituïda per la solidaritat industrial.

El lliure i igual canvi internacional de productes per productes, sense intermediaris en diners, fa desaparèixer la necessitat de protegir el treball local.

Els impostos són substituïts per un dret únic sobre tots els productes.

Heus aquí els principis dels quals en reclamem la realització per atènyer aquest futur millor en què, havent arribat cadascú a la consciència dels seus drets i dels seus deures, ja no hi haurà:

Ni opressors, ni oprimits; Ni explotadors, ni explotats; Ni capitalistes, ni proletaris;

Ni patrons, ni assalariats; Ni amos, ni servents; En que no hi haurà més classes entre els ciutadans, ni més barreres entre els pobles; En què tothom serà alhora iniciador i iniciat; En què tothom, finalment, participarà en els béns de la Indústria, de l’Art i de la Ciència en una comunió de germans, tots iguals i tots lliures.

Mesures pràctiques

– Abolició de totes les lleis que obstrueixen la llibertat de paraula i de premsa, de reunió i d’associació; abolició del monopoli de la impremta; abolició de la fiança i del dret de correus sobre els diaris; del dret de timbre sobre els cartells.

– El domicili i el secret de la correspondència, inviolables.

– Eleccions en centres de població prou nombrosos perquè l’esperit públic no sigui sotmès a influències de campanar. Tot elector és elegible. El vot és un deure per a cadascú.

– Supressió de la presidència.

– Transformació dels ministeris.

– Constitució de la comuna republicana sobre una base de territori de població que permeti a l’home el lliure desenvolupament de totes les seves facultats.

– Els consells departamentals i comunals organitzats com la Convenció nacional sobre el principi de la indivisibilitat del poder i de la distinció de les funcions.

– Totes les funcions públiques retribuïdes amb equitat i modèstia; prohibida l’acumulació de funcions.

– Educació sòlidament establerta al camp i a les ciutats; no només literària i científica, sinó també agrícola, professional, artística.

– Reorganització democràtica de l’Institut i de la Universitat.

– Impuls eficaç a les arts, sota la direcció dels mateixos artistes.

– Supressió immediata del salari estatal dels ministres de qualsevol culte. I aplicació del pressupost dels cultes als educadors socials.

– Transformació de l’aparell judicial. Supressió de totes les despeses de procediment.

– Generalització de la institució del jurat, aplicat tant a la instrucció com al judici.

– Suprimida la detenció preventiva. Indemnització acordada per als preventius reconeguts innocents.

– Abolició de la pena de mort, de tota pena perpètua, i de tota pena infamant; i, especialment, abolició de les penes infamants en matèria política.

– Abolició de la presó per deutes.

– Supressió de les presons cel·lulars. Establiment de colònies penitenciàries.

– Supressió del privilegi de la Banca de França i constitució immediata d’una Banca social assegurant progressivament a totes les indústries el crèdit recíproc i gratuït.

– Nova constitució del sistema de les hipoteques.

– Supressió de l’especulació i dels jocs de borsa.

– Constitució plena del règim de l’associació fraternal i democràtica per a tota mena de treballs, agrícoles i manufacturers.

– Abolició de tot patronatge. Supressió dels intermediaris i del treball a preu fet.

– Rescat per l’Estat dels canals, mines, ferrocarrils, etc.

I explotació dels mateixos, sota vigilància de l’Estat, per associacions obreres.

– Creació, en tots els centres de població, de mercats i bazars on tots els objectes de consum seran intercanviats directament, sense patir usura, falsificació ni frau per part dels especuladors intermediaris.

– Vigilància per l’Estat de la subsistència i la higiene del poble. Establiments de banys gratuïts. Metges i farmacèutics instituïts com a funcionaris socials.

– Assegurances socials i universals a primes reduïdes, adquirides sense despeses pels perceptors, establertes de manera que ningú no tingui res a témer: ni gelades, ni inundacions ni la pèrdua del bestiar.

– Regulació i extinció per anualitats del deute públic.

– Desgravació progressiva de l’impost basat en el sòl, les matèries primeres

i els productes acumulats, a mesura

que aquests retornin a la Societat.

– Supressió dels arbitris sobre el consum.

– Abolició immediata de tots els drets sobre la sal, la carn, les begudes i els objectes de primera necessitat.

– Substitució d’aquests impostos pels nous recursos del crèdit financer i de les assegurances universals.

Són mesures immediates, però insuficients per tal de destruir per complet:

La Misèria, la Ignorància, la Usura.

No arribarem a aquest objectiu més que per la realització completa del Dret al Treball, de l’Educació igual per a tots i de la Gratuïtat del Crèdit.

Només aleshores la revolució s’haurà acomplert, només aleshores tindrem la República democràtica i social.

 

Discutit i adoptat per unanimitat pel Consell central electoral dels Republicans Demòcrates i Socialistes, en la sessió de dijous 23 de novembre de 1848.

 

ComparteixShare on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0