L’opció vegetariana, una possible opció progressista

Quan una persona vegetariana es troba en un dinar de feina o en una casa de colònies ha de passar un examen d’allò més absurd. El primer que li pregunten és, per què: “Per què no menges carn ni embotit? …

Però si el pernil és boníssim.” Després ve la preocupació mèdica: “i ja et trobes bé?, et fas anàlisis de sang?” Una mica de sentiment de culpabilitat: “a mi també em fan pena els pobres animalets a les granges!” Es genera tot seguit un debat a la taula, d’un alt nivell científic: “doncs si et fa fàstic menjar-te un animal mort imagina’t menjar-te’l viu!, és clar, en realitat el que passa és que a tu no t’agrada la carn. A mi els bistecs crus tampoc no m’agraden. Els enciams també tenen vida. Des de la prehistòria les persones han menjat carn, som animals omnívors. Per ser vegetarià cal tenir uns amplis coneixements de dietètica i nutrició.” Fins i tot hi ha qui s’atreveix amb alguna que altra brometa: “assassina d’enciams!”

Cal anar més enllà de tots aquests raonaments. Per exemple, pel que fa a l’interessant debat sobre si les persones som o no animals omnívors, és a dir, si per natura estem fets per alimentar-nos de plantes i animals. Sigui quina sigui la resposta a aquest dilema científic, crec que té poc a veure amb l’opció de fer-se vegetarià. Cal afrontar la decisió des d’una perspectiva diferent.

L’opció vegetariana respon en gran mesura a l’interès d’un individu per aportar la seva part a la sostenibilitat del nostre planeta, és una opció més ecològica i responsable amb nosaltres i amb el nostre planeta. És principalment una opció política.

És una actitud fruit de prendre consciència de l’impacte que l’actual dieta càrnia de la majoria de la població occidental causa al nostre planeta, i del model socioeconòmic que perpetua. Sense oblidar la impossibilitat de mantenir en un futur aquest ritme d’augment de consum de carn i alhora aconseguir que cap persona en el planeta passi gana.

En els últims quaranta anys el nombre d’animals destinats al consum humà ha augmentat un 60% (en algunes regions del món el consum de carn ha augmentat fins a triplicar-se). Hi ha molts estudis que demostren que es podrien alimentar moltes persones amb el que ens estalviaríem si es reduís el consum de carn1. És a dir, si els cereals, l’aigua i el combustible que es destinen a la cria d’animals es destinessin directament al consum humà, s’alimentarien moltes més persones que les que s’estan alimentant ara d’aquests animals. És bastant clar que l’actual tendència d’augment del consum de carn no ajudarà de cap manera a un món millor.

Però hi ha altres raons. La cria intensiva d’animals, per al consum humà, genera una enorme despesa d’aigua i una gran quantitat de residus2. Sovint aquests animals es crien en condicions deficients3, podríem parlar directament de maltractaments.

Encara que això no ens importés, ben segur que el tracte que reben, l’alimentació i les condicions sanitàries i d’higiene en què viuen afecten directament la nostra salut quan després els consumim. Qui no ha sentit a parlar de la síndrome de les vaques boges? Les vaques ho deuen estar de boges; però, no són més boges les persones que han arribat a portar les coses fins en aquest extrem?

I tornem al principi, probablement les persones som omnívores i per tant sembla lògic pensar que una dieta vegetariana estaria falta d’algun element necessari per a l’òptim desenvolupament físic i mental. Una dieta vegetariana completa pot aportar a la persona tot el necessari per alimentar-se. Hi ha algues, derivats de la soja i una gran varietat de productes d’origen vegetal que compensen les possibles mancances derivades del fet de no consumir carn. De fet la majoria de les persones vegetarianes es preocupen per la seva alimentació, ho fan també les persones que no ho són? Jo crec que actualment hi ha una gran moda de dietes sanes i equilibrades, però també, contràriament, un fort creixement de dietes de fast food i derivats. Al final de tot però, l’opció vegetariana és, com tantes d’altres, una opció personal i respectuosa, i per tant, mereix ser respectada. Seria una bona idea que hi penséssim quan organitzem esdeveniments.

1. Un estudi de la nutreòloga de la Universitat de Harvard, Jean Mayer, calcula que reduint en un 10% la producció de carn als Estats Units s’estalviarien cereals per alimentar a 60 milions de persones.
2. L’abocament no controlat d’excrements d’animals (39.500 kg per segon, en tot el món) provoca la contaminació dels rius i la mort de peixos i moluscs.
3. A les granges de producció massiva:
– els vedells són separats de les mares poc després de néixer, viuen tota la vida pràcticament a les fosques, encadenats pel coll i sense possibilitat de moure’s en cap direcció. Sovint pateixen diarrea, anèmia, pneumònia i estan coixos.
– Les gallines ponedores comparteixen cada sis, una gàbia de la mida d’un LP amb el terra de reixeta. En cada granja n’hi poden viure fins a cent mil, en una convivència tan estreta que se’ls talla el bec per evitar lesions. Els pollastres que creixen a les granges són llençats en contenidors ja que no tenen interès alimentari.
– Les truges viuen en unes gàbies metàl·liques tan petites que no poden ni girar-se. Amb el terra metàl·lic perquè sigui més fàcil de netejar.

ComparteixShare on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0