Josep Comas i Solà, el treballador de la ciència

Sobta de veure al diari Catalunya, òrgan regional de la Confederació Nacional del Treball a Catalunya, diari fet en plena revolució i amb un bon nombre d’articles d’actualitat i de guerra, la notícia a primera plana de la mort d’un savi julivernesc, amant de Flammarion, del Progrés i de la Ciència.

Catalunya en el seu número 244 del 3 de desembre de 1937, i en edicions successives, fa un petit homenatge a l’astrònom barceloní. Si llegim atentament veiem el perquè del tribut proletari a l’investigador: “A més de l’Espanya científica, el poble treballador plora l’amic, el company, el germà. Sumem milers els qui l’admiràvem i s’hi aproparen per a recollir dels seus llavis savis ensenyaments. Fou sempre, l’il·lustre astrònom, home modest i senzill com tot home dotat d’intel·ligència privilegiada”.

Era del tot cert. Casa seva , “Vil·la Urània” sempre era oberta al poble treballador, els ensenyava el seu observatori i feia conferències en espais obrers, ateneus i cercles d’amics. També va treballar i dirigir, fins als seus darrers dies, el Laboratori Confederal que mantenia dins del Sindicat on estava afiliat. Els seus darrers escrits, ja malalt, foren dedicats a la revista editada pel Sindicat d’Ensenyament i Professions Liberals de Barcelona, on militava activament. A casa seva tenia instal·lat el que ell anomenava l’Equatorial, misteriós aparell que feia les delícies dels seus companys i que serveix per situar les posicions i les òrbites de planetes i meteorits. Com expliquen els cronistes: “sempre portat pel seu amor a la humanitat, amb claredat meridiana, com a pròpia llum d’estels, feia derivar els seus assenyats i profunds coneixements vers el dolor universal que flagel·la la classe treballadora com si fos una llei que fatalment s’ha de complir, per deduir que l’estudi del món planetari porta aparellada la destitució dels altars alçats als déus per la pròpia incredulitat dels pobles, com també per la seva ignorància. Per tant l’alliberació humana de tot aquest jou vil que per desconeixement del mecanisme planetari, els més vius imposaren als de més bona fe en els llunyans temps de la primera civilització”.

El compromís amb el poble treballador mai va ser ben vist per l’Església, se’l va intentar apartar dels observatoris més importants, ja que el clero també es va dedicar a l’astronomia i en va pretendre la monopolització perquè la va considerar una eina força perillosa en mans alienes. Una de les coses que més va escandalitzar de Comas i Solà, va ser que bategés alguns asteroides amb els noms de les seves amigues més properes. Naixien així, dins dels onze asteroides que va descobrir entre les òrbites de Mart i Júpiter: Amèlia, Pepita, Mercedes, Regina… El primer va ser descobert el 1916, era el número vuit-cents quatre dels coneguts aleshores, i li posà el nom d’Hispània, el segon fou batejat amb el nom d’Alphonsina en homenatge a l’astrònom i rei de Castella, Alfons el Savi (autor de les Taules Alfonsines, i que amb Ulug Beg, de Samarcanda a l’Àsia, van ser els únics astrònoms que feren ciència positiva en el transcurs de l’edat mitjana). El tercer asteroide el va anomenar Barcelona i el va descobrir el 1921.

Aquest savi, gens despistat, autor de nombrosos fulletons de divulgació científica, de conferències fetes al micròfon, director i organitzador d’excursions públiques a l’Observatori Fabra, era molt estimat entre els proletaris barcelonins. Va néixer a Barcelona el 1868, va cursar la Llicenciatura de Ciències Fisico-matemàtiques i el 1890 va ingressar a la Societat Astronòmica de França on s’apassionà per Mart, va col·laborar amb Camille Flammarion i en el seu volum segon sobre Mart hi consten els seus informes de diversos anys amb els corresponents planisferis.

El 1901 va assistir al naixement de la “Zona grisa” de Júpiter i les seves redaccions van ser publicades en revistes científiques de societats astronòmiques de tot el món, entre elles París, Londres i Berlín. Va parlar de Ganimedes i de la forma allargada del primer satèl·lit, Ió, confirmada el 1911. També va fer estudis sobre Saturn i va observar diversos eclipsis en diferents llocs de la península i alguns els va arribar a filmar amb cinematògraf. Va ser un dels primers a fer estudis dels cometes i les seves trajectòries, el 1910 ja descriu el Halley i en va fer força difusió publica, i va descobrir-ne un altre el 1926 que porta el seu nom (Schain-Coma Solà). No prou content amb tots aquests descobriments i observacions va idear aparells impossibles, com l’estereogoniòmetre (1917) a manera de perfeccionament de l’estereocomparador, emprat abans a Europa. La seva activitat no tenia fi: el 1906 va inaugurar la secció sismològica del Fabra i va estudiar les erupcions del Vesubi i algunes més.

El 1915 va instituir la Festa del Sol, pagana i laica celebració del solstici. Va redactar més de mil articles a la premsa, alguns recollits en volums per al gran públic. Va ser convidat a nombrosos congressos internacionals i va rebre molts premis, tot i així el seu tarannà afable, bondadós i igualitari amb tothom el va fer popular i estimat, ho testimonien les cròniques periodístiques. El savi noctàmbul que passejava amb els seus amics llibertaris per aquell Paral·lel barceloní farcit de pinxos, vedettes i bohemis de tot tipus, entre el Cafè Espanyol i uns quants més, va ser fidel a la seva ciutat i al seu compromís polític amb la classe treballadora. És per això que es va sentir “un treballador de la Ciència” en síntesi perfecta amb les idees de Fourier i les seves harmonies universals i de Camille Flammarion i el seu racionalisme positivista.

ComparteixShare on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0