Botellón?

Para ganar, de forma natural,
el puntito que te falta
(Anunci d’Apiserum a TV)

Botellón era una paraula que molta gent desconeixia fa ben poques setmanes, per bé que era d’ús comú entre la gent que coneix les polítiques de joventut de la resta de l’Estat, sobretot pel que fa a l’àmbit de salut. En poc temps n’hem sentit a parlar molt, s’ha convertit en una expressió quotidiana per definir un hàbit que en gran part desconeixem.

Bàsicament, el botellón és el consum d’alcohol per part de gent jove al carrer. Arriba un grup de joves, compra les ampolles en qualsevol botiga, i s’instal·la en una plaça o carrer a xerrar mentre es pren uns combinats. A moltes ciutats d’Espanya, això s’havia convertit en un fenomen massiu i habitual. Ara això es vol impedir mitjançant la prohibició1.

Com que el lector o lectora d’Espai de Llibertat ja sap com van les coses, ens saltarem la part de crítica a les polítiques restrictives o prohibicionistes (un debat-cortina de fum), i intentarem anar una mica més al fons de la qüestió. Que les polítiques prohibicionistes són un fracàs com una casa2 és sabut de tothom, fins i tot de la gent que ha fet aquesta llei, així doncs, per què es fa la llei? Per afavorir els joves?

En primer lloc hem d’aclarir si es tracta d’un problema de salut o és una qüestió d’ordre públic. Si tenim presents les protestes veïnals que precedeixen la decisió del Govern de Madrid de legislar, podrem pensar que es tracta del segon element. Hi podem afegir que el congrés Jóvenes, Alcohol y Drogas (un nom que és tota una declaració d’intencions) es va realitzar després que el govern prengués la decisió, no abans (curiosa manera d’entendre un congrés). No importa, doncs, la possible alarma social produïda pel consum d’alcohol, sinó l’ocupació massiva i lúdica de la via pública per part de la gent jove (i això sí que provoca alarma social).

En segon lloc, val la pena fer una valoració de les polítiques que en l’àmbit estatal s’han fet i que afecten als joves. Precarietat laboral del 70%, Llei Orgànica d’Universitats, impossibilitat d’emancipació… Hi podem afegir la criminalització a què han estat sotmesos els moviments socials impulsats majoritàriament pels joves en els darrers anys, i que s’han estigmatitzat segons la ja clàssica equació: crític amb el sistema = okupa = etarra = violent. No sembla que aquest govern tingui entre les seves prioritats ajudar la gent jove a definir un projecte de vida propi, doncs. La precarietat, la provisionalitat, la immediatesa són els trets que defineixen la nova condició juvenil.

En tercer lloc el mètode per tirar endavant les propostes legislatives, tant a nivell estatal com català, sense consultar els interlocutors més vàlids (Consejo de la Juventud de España, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya), que només han pogut dir la seva a pilota passada.

Si una llei no ha de servir per a res, i això ja ho sabem d’entrada, i a més no s’ha consultat absolutament ningú, aleshores haurem de pensar que té motivacions propagandístiques, que es fa electoralisme, vaja. I quin electoralisme fan el PP i CiU? Quin missatge transmeten a la societat amb aquesta iniciativa? El que els Governs transmeten a la societat és que ells (i sobretot la policia) tractaran la gent jove com es mereix, ja que els pares no s’hi atreveixen. Als joves se’ls ha de tractar amb mà dura i disciplina, aquest és el veritable rerefons de la llei del botellón. Com a missatge, és prou clar i contundent.

Com que en una campanya publicitària es vol convèncer el client però sobretot se’l vol fidelitzar, haurem de veure quin efecte té això sobre els joves. En primer lloc generar-los una esquizofrènia aguda. Si no ja m’explicareu com es pot ser cada vegada més guapo, més prim, més llest, més simpàtic, follar cada cop més i millor, no ficar-se en política, consumir pels descosits, tot això sense posar-se fins al cul de psicòtrops. És impossible. I quan t’hi poses, zas! Ets un borratxo i te la fotrem. Perquè és clar, si tu tens uns límits, i veus que “col·locant-te” una mica els superes (que és el que se t’exigeix), doncs endavant. Però sobretot, el que estan generant és un país de conservadors, apel·lant a l’animal autoritari que tots tenim dins (i més en una societat com l’espanyola, que ho ha mamat durant 40 anys).

 

1. A Catalunya el consum d’alcohol a la via pública ja es penalitzava, per tant l’únic canvi aprovat ha estat augmentar l’edat mínima de consum als 18 anys.

2. El 85% dels joves d’entre 14 i 19 anys ha tastat l’alcohol, si bé sembla que només un 1% en beu cada dia. Enquesta de salut als adolescents de la ciutat de Barcelona 1999, Fundació Santiago Dexeus.

ComparteixShare on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on Twitter0Share on LinkedIn0