La participació en el lleure

Els moviments de lleure actuals constitueixen un panorama associatiu complex en les seves formes d’expressió i organització. Tots ells, però, comparteixen una doble condició: ser una oferta associativa i educativa per a infants i joves. La funció social i educativa ha anat canviant al llarg de la història per la qual cosa podem trobar diversos referents històrics, tots ells amb fortes càrregues ideològiques pel que fa a l’educació i l’organització social.

Podem trobar, a principis de segle, models antagònics pel que fa a l’organització d’activitats de lleure. Des d’una perspectiva laica i progressista de l’educació, l’Ajuntament de Barcelona, governat per la Unió Republicana, en el període 1905-1908, fa una primera experiència de colònies per a infants que continua durant la II República. El 1912, el Partit de la Unió Federal Nacionalista republicana, que tenia la seu al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI), actual seu central de la UGT a les Rambles de Barcelona, creà la seva pròpia organització anomenada Jovestels.

A partir dels anys seixanta comença a sorgir una nova forma d’associacionisme, conegut com esplais, en el si de parròquies i associacions de veïns. Resultat d’aquests diferents orígens dels esplais es comencen a definir dos models clarament diferenciats en el seu contingut educatiu, el laic i el confessional.

El món confessional s’organitza sota el paraigua del Servei de Colònies de Vacances i de l’Escola de l’Esplai. No és fins al 1982 que es funda Esplais Catalans (ESPLAC) sense cap cobertura institucional com a organització laica per aplegar els nombrosos grups d’esplai no confessionals que existien.

La vessant escolta com a model educatiu en el lleure té les seves arrels també a principis de segle en els Exploradores de España. El màxim responsable és el rei Alfons XIII.

El 1930 es constitueix el consell general de la Germanor Escoltes de Minyons de Muntanya, en el qual hi participen agrupaments laics i catòlics.

A partir de 1945 Acció Catòlica dóna cobertura a la reorganització de l’escoltisme catòlic i trenca l’organització unitària el 1956. El 1959 es creà l’Associació Catalana d’Escoltisme que coordinava els Boy Scouts de Catalunya, Minyons de Muntanya i les Delegacions Diocesanes d’Escoltisme. El 1965 es crearen les branques femenines de l’escoltisme: la Germanor de Noies Guies (laica) i Guies Sant Jordi (catòlica).

A mitjans dels anys setanta es produeix la unió de les associacions catòliques d’escoltes i guies (Minyons Escoltes i de les Guies de Sant Jordi) donant origen a l’actual Minyons Escoltes i Guies de Sant Jordi de Catalunya. El 1974 es funda Escoltes Catalans, recuperant la unió de l’escoltisme laic.

A escala comarcal o ciutadana, paral·lelament, s’organitzen coordinadores d’entitats d’educació en el lleure a Sabadell i Badalona, o el Movibaix (1985) al Baix Llobregat, que coordinen entitats catòliques i laiques, i agrupaments escoltes i esplais.

La complexitat del panorama dels moviments de lleure encara perdura avui en dia. Sobretot en les organitzacions catòliques, ja que són molts els moviments que existeixen tant en la vessant escolta com d’esplai.

Les més importants, ordenades pel nombre de grups en el territori són: Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai (catòlics), Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi (catòlics), Esplais Catalans ESPLAC (laics), Federació Catalana de l’Esplai (unificació del Movibaix i del moviment d’esplai del Vallès) i Escoltes Catalans (laics).

El conjunt d’aquests moviments aplega aproximadament més de 700 esplais i agrupaments que poden ser uns 60.000 infants i uns 80.000 joves que fan funcions de monitors i de caps. Queden aproximadament uns 300 esplais no federats a Catalunya per la qual cosa es pot dir que hi ha uns 1.000 grups d’esplai i d’agrupaments escoltes que apleguen 80.000 infants i 10.000 joves monitors i caps.

Partint d’aquestes dades els moviments d’educació en el lleure són el sector més gran quant a nombre i presència territorial que hi ha a Catalunya, i que tenen un pes extraordinari sense comparació possible a Espanya. El seu pes podria ser més gran tant econòmicament com en nombre de participants, si no hi hagués una visió de recel de les institucions envers aquests moviments. I, fins i tot, en molts casos aquestes han tingut una actitud contrària. Massa sovint les administracions han competit directament en l’oferta d’activitats i han volgut controlar les seves activitats.

Un exercici interessant és calcular què significa econòmicament el moviment d’educació en el lleure. Si establim la mitjana en 2 milions de pessetes anuals per al pressupost d’un esplai o agrupament i els multipliquem per 1000 entitats existents, tenim un volum global de 2.000 milions de pessetes. L’aportació de les administracions públiques en global no arriba al 40% o dit d’una altra manera l’ajut al funcionament i les activitats no arriba a les 8.000 pessetes per participant a l’any.

Per altra banda, les administracions no contemplen el valor del treball voluntari que realitzen els monitors i els caps, que dediquen més de 9 hores a la setmana durant el curs, com a mitjana, i 125 hores a l’estiu en fer una tasca voluntària que si la intentem quantificar en pessetes tindríem el resultat següent: més de 3.950.000 hores anuals a 2.000 ptes. l’hora (preu mig d’hora treballada a Catalunya) ens dóna un resultat de 7.900.000.000 de ptes. Per tant, la quantificació global en termes econòmics ben bé està al voltant dels 10.000 milions dels quals el 80% són l’aportació dels més de 10.000 joves que fan una tasca altruista envers l’educació dels infants.

L’objectiu de fer aquest exercici numèric no és altre que posar sobre la taula nous arguments per valorar la importància i el pes que tenen els moviments d’educació en el temps lliure a Catalunya. Valor econòmic que reforça l’arrelament d’un model de participació de milers d’infants i joves que, com hem vist, ve de lluny i manté la seva vigència.

ComparteixShare on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on Twitter0Share on LinkedIn0