La utopia ecològica

Massa vegades s’ha identificat la utopia ecològica amb el retorn a la terra, amb el retorn a la vida rural del passat. Avui, a la fi del segle XX, amb bona part de la humanitat visquent en sistemes urbans, comença a ser hora de pensar en la utopia ecològica urbana: fer que les ciutats deixin de ser la càrrega que fins avui han sigut pels sistemes naturals que les suporten.

Cal una transformació profunda de la concepció de les ciutats. I aquesta no pot ser una senzilla reforma administrativa ni un canvi del disseny de sistemes i d’estructures, perquè ha d’incorporar una sèrie completament nova de prioritats i principis. La finalitat i la funció futures de les ciutats, i les activitats de la vida urbana, han de ser el centre de la consciència social i política a un nivell primari.

El primer pas cap a la reconceptualització de les àrees urbanes és reconèixer que totes se situen a bioregions locals, dins les quals poden arribar a ser autosuficients i sostenibles. Els sòls, les aigües, les plantes i els animals nadius; el clima, les variacions estacionals, i d’altres característiques naturals de la ubicació geogràfica d’una ciutat, constitueixen l’àmbit bàsic de la consecució dels recursos essencials d’aliments, aigua, energia, i materials. Per tal que això es faci d’una manera sostenible, les ciutats s’han d’identificar, i han d’establir una reciprocitat equilibrada, amb els sistemes naturals. No tan sols han de trobar fonts properes per satisfer les necessitats humanes, sinó que s’han d’adaptar també les necessitats a les condicions locals. Han de mantenir les característiques naturals que encara romanen, i restaurar el màxim possible de les que han quedat malmeses. Per exemple, restaurar badies, llacs, o rius contaminats perquè tornin a ser hàbitats sans per a la vida aquàtica pot contribuir a millorar l’autosuficiència de les àrees urbanes en la producció d’aliments.

Les diverses àrees geogràfiques tenen condicions diferents segons les seves característiques naturals. S’ha de reconèixer un conjunt de valors amb fonament bioregional, i després aquests valors han d’orientar les polítiques municipals. Poden servir de guia uns quants principis bàsics que governen tots els ecosistemes.

Interdependència.

 

Augmentar la consciència dels intercanvis entre producció i consum de recursos, per tal de relacionar més el subministrament, la reutilització, el reciclatge i la restauració. Reduir l’explotació no equitativa.
Diversitat. Recolzar un ampli ventall de mitjans de satisfer les necessitats humanes i una multiplicitat d’expressions culturals, socials i polítiques. Resistir les solucions d’interès únic i la monocultura.
Autoregulació. Estimular activitats descentralitzades realitzades per grups de barri. Substituir les burocràcies jerarquitzades per assemblees locals de base.
Estabilitat a llarg termini. Orientar les polítiques perquè funcionin sota condicions diverses i al llarg de diverses generacions. Minimitzar els programes de curt termini i els remeis a base de “posar pedaços”.

Quan es tenen en compte aquests quatre principis, es poden prendre unes decisions que tenen molta més coherència ecològica, i que són, per tant, molt més pràctiques, que les que es prenen generalment en l’actualitat.

La ciutat sostenible, la ciutat verda, la ciutat ecològica o ecociutat és aquella que basa el seu funcionament en la imatge dels ecosistemes de la natura, és a dir que segueix el model circular: captació, aprofitament i utilització local de recursos, reutilització i reciclatge local de les matèries i producció nul·la de residus.

Per descomptat que el repte més important que tenim les persones que habitem a les urbs industrialistes és definir estratègies per iniciar d’una vegada per totes el camí cap a la sostenibilitat. I no solament definir estratègies, sinó el que és més important: bastir enteses i coalicions entre grups organitzats i ciutadania preocupada per fer pinya en el camí de la sostenibilitat. Un procés participatiu on totes les persones participants aprenen en anar fent camí.

Cada àrea urbana ha de desenvolupar un Programa de Ciutat Verda ecològicament orientat que ofereixi una alta qualitat de vida per a tots els seus residents en harmonia amb la seva bioregió. L’enverdiment de la ciutat inclou plantar-hi tota mena d’espècies vegetals, però no es limita a la revegetació. Inclou moltes més coses, com ara la conversió a energies renovables; el desenvolupament de transports adequats; el reciclatge i la reutilització extensiva de materials; més traspàs de poders als barris; el suport per a les petites empreses i cooperatives amb sentit de responsabilitat social; la restauració dels hàbitats silvestres; una àmplia participació en la planificació de la sostenibilitat; i la creació de noves expressions artístiques i celebracions cíviques.

Ja existeixen molts grups que treballen en diversos sectors vers la sostenibilitat urbana, i que poden oferir els seus plantejaments com a elements d’un programa global, un “paraigua verd” que impulsi els immensos canvis governamentals que es necessiten. Per exemple, per a la transició des dels combustibles fòssils contaminants i la perillosa energia nuclear a les energies renovables com ara solar, hidràulica i eòlica, es pot treballar amb representants de les empreses d’energies renovables, amb els grups sindicals que es beneficiaran de la creació dels llocs de treball i amb les agències que regulen la producció i utilització d’energia, així com amb els grups de defensa del medi ambient i de les energies alternatives.

Heus aquí uns exemples de com es poden reorientar les polítiques municipals cap a un Programa de Ciutat Verda:

– Adaptar els edificis públics i privats a les energies renovables. Equipar els edificis d’habitatges, oficines, escoles, poliesportius, biblioteques, parcs de bombers i comissaries de policia amb els mitjans de produir l’energia que necessiten a partir de les fonts renovables.

– Potenciar i incentivar la construcció d’habitatges ecològics. Integrar la captació d’aigua i d’energies renovables, la producció d’aliments, la reutilització i depuració natural de les aigües residuals, el reciclatge dels residus, etc. en els nous projectes urbanístics i a les noves edificacions.

– Desenvolupar els transports adequats. Facilitar autobusos i furgonetes per a empreses per transportar els empleats directament al lloc de treball, substituir l’ús del cotxe (per anar a comprar o anar a trobar-se amb algú) amb vehicles que van de punt a punt, i posar facilitats que ajudin els veïns del mateix barri a compartir cotxes per anar a la feina. Per reduir l’ocupació d’un cotxe per una sola persona, prohibir-la en hores punta i al centre urbà, pujar els impostos sobre el combustible i assignar-los a la construcció de trens lleugers, i multiplicar els usos de cada zona perquè les empreses i institucions siguin més a prop d’on viu la gent i així reduir les necessitats de viatjar a la feina. Canviar els combustibles fòssils (gasolina i gas-oil) del transport públic per combustibles biològics renovables o si més no pel combustible fòssil menys contaminant, el gas natural.

– Iniciar el reciclatge i la reutilització a gran escala. Establir la recollida al carrer dels productes domèstics reciclables, tant orgànics com fabricats. Exigir taxativament que es reprocessin tots els residus dels processos industrials. Establir petites indústries locals de materials secundari. Obligar els ajuntaments a comprar materials reciclats sempre que sigui possible, preferentment de fonts locals. Crear instal·lacions de tractament d’aigües grises per a la seva reutilització per regar jardins i arbres, netejar edificis, rentar vehicles, i netejar els excrements dels wàters, i així disminuir l’ús d’aigua neta. Instal·lar unitats casolanes per reciclar les aigües utilitzades. Potenciar les plantes municipals de compostatge i metanització de la fracció orgànica de les escombraries. Facilitar la creació d’equips ciutadans que practiquin el compostatge comunitari in-situ. Metanitzar els fangs procedents de la depuració convencional d’aigües residuals.

– Donar poder als barris. Retornar un alt percentatge dels ingressos tributaris als consells i assemblees de barri per a l’ús local directe. Millorar les comunicacions del barri amb la provisió d’espais i materials per a llocs de trobada, i instal·lacions per a ràdio FM i TV per cable.

– Ajudar les empreses i cooperatives amb sentit deresponsabilitat social. Crear nous llocs de treball i més prosperitat mitjançant l’ajut a les empreses petites i cooperatives orientades a la sostenibilitat, tot facilitant “incubadores”on es poden compartir despatxos, equipaments i materials. Instar els ajuntaments a comprar articles d’aquestes noves empreses.

– Restaurar els hàbitats silvestres. Trobar i restaurar llocs naturals. Establir nous passadissos de vegetació nativa dins de la ciutat que connectin els hàbitats perquè els animals es puguin desplaçar per les àrees urbanes sense impediment. Per crear aquests corredors, restaurar els rierols a tots els llocs on sigui possible, recuperant els rius i les rieres que han sigut colgats i transformats en clavegueres.

– Obrir el procés de planificació per a la sostenibilitat. Demanar als veïns quins desitjos i visions tenen per al futur, i convertir-los en normes que determinin els canvis. Adoptar “normes de responsabilitat” que obliguin els càrrecs electes i funcionaris a mantenir la salut de la ciutat i dels seus habitants. Si no ho compleixen i fan possible que s’intoxiqui l’aire, l’aigua i el sòl, els ciutadans podran prendre accions legals contra ells.

– Celebrar la vitalitat del lloc on es viu. Ajudar a la creació de petits mitjans de comunicació local (murals, cartelleres, indicadors) que incorporin característiques naturals. Organitzar celebracions públiques dels esdeveniments naturals com ara les estacions i les migracions d’animals. Facilitar guies als llocs naturals.

Aquestes són les propostes d’un Programa de Ciutat Verda. Una de les primeres experiències en aquest sentit es va realitzar a San Francisco, amb la participació d’un centenar d’ONG i més de mil persones. El resultat s’ha publicat en forma de llibre (P. Berg et altres., A Green City Program for the San Francisco bay Area and Beyond, Planet Drum Foundation / Wingbow Press, 1990). La utopia ecologista del segle XXI serà urbana o no serà, doncs amb la major part de la humanitat vivint en ciutats, o som capaços de fer sostenibles les urbs, tant des del punt de mira ecològic, com des del punt de mira econòmic, cultural i social o la insostenibilitat ens pot fer caure en l’estimball de la degradació (i pot ser el col·lapse) ecològica, econòmica, social i cultural.

ComparteixShare on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on Twitter0Share on LinkedIn0